Des de fa mesos s’ha instal·lat a la vila un discurs que intenta generar una sensació de inseguretat a les nostres places i carrers. Més enllà d’aquest, les campanyes a les xarxes i la bombolla de tuiter, la realitat no ens diu el mateix. No ho diem nosaltres, si no el cap de la Policia Local: l’index de criminalitat a Ripoll és dels més baixos de tot Catalunya.

Llavors ens preguntem, a qui li interessa i per quin motiu, generar una opinió pública que apel·li a la inseguretat? Quines polítiques es volen implementar que necessiten l’aval d’una població que prèviament se la fa viure amb la por al cos?

A Ripoll, com a tot arreu i no ho negarem, hi ha situacions on es produeixen baralles, discussions, i certs actes vandàlics de molt baix nivell («gamberrades» de tota la vida). Sempre n’hi ha hagut, ja sigui fa un any, deu o vint i qui negui això és deshonest. Però mai fins ara s’hi ha posat la lupa d’aquesta manera, n’hi s’ha generat aquest alarmisme. Com dèiem, hi ha interès polític per crear un estat d’opinió que jutgi i criminalitzi la totalitat de la vida al carrer, que posi el focus a determinades persones i comunitats (els joves, les persones migrades...) i que justifiqui aplicar polítiques restrictives i punitives. És responsabilitat individual i col·lectiva no caure en aquestes lògiques, no deixar-nos vèncer pel discurs fàcil i pobre de culpabilitzar a les nostres veïnes i veïns de tots els mals sistèmics que viu la vila. Si volem solucionar problemàtiques relacionades amb el civisme, entrem-hi de fons, anem a l’arrel  i no ens quedem amb la superficialitat d’allò que ens diuen que passa.

Hi ha interès polític per crear un estat d’opinió que jutgi i criminalitzi la totalitat de la vida al carrer

Preguntem-nos doncs què porta a una persona a actuar de certa manera dins una comunitat? Tots som éssers socials, que ens relacionem de forma individual i col·lectiva amb el nostre entorn, que tenim somnis, aspiracions i el desig de viure una vida plena, tranquil·la i en pau. Si la vida que ens ha tocat viure no ens dona una resposta positiva a l’anterior, si la comunitat i el poble en el que vivim ens expulsa i ens assenyala, si el sistema socio-econòmic no ens garanteix tot allò mínim i imprescindible per viure dignament i si no se’ns permet desenvolupar-nos com a persones, el sentiment de pertinença a un lloc desapareix, les ganes i les motivacions també i passem de viure a sobreviure en una societat que ens ha assenyalat, ens ha exclòs i ens ha dit de forma crua i violenta que aquí, directament, hi sobrem. Qualsevol persona que visqui aquesta situació està totalment exposada, fràgil i sensible a reproduir conductes auto-destructives amb un mateix, amb les persones que l’envolten i amb la comunitat on viu. I és aquí on poden aparèixer accions incíviques. Per desgràcia, el capitalisme és una màquina perfecta per a destruir persones, per generar contextos d’exclusió cada cop més crònics, per fabricar homes i dones vulnerables i marginals... una maquinària perfecta per dividir societats.

Som plenament conscients que els discursos de la por i de l’odi i les respostes autoritàries són molt més senzilles, planeres i prometen solucions ràpides i fàcils. En això no ens hi trobaran. Abordar les problemàtiques socials des de la superficialitat no serveix de res.

Apostem doncs per solucions que vagin a l’arrel, que siguin reals i que sabem que són possibles. Construir un Ripoll que garanteixi la vida digna a tothom, que ens permeti a tots i totes tenir somnis i il·lusions i sentir-nos part d’una societat que posa el bé comú per davant de tot. Perquè l’única seguretat possible és la seguretat que tothom pugui viure bé.