Ja era hora que el govern decidís posar ordre als habitatges d’ús turístic (HUTs). Parlo com a propietari i portaveu de l’Associació Turisme Rural Girona, l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona Costa Brava Pirineu, l’organització empresarial de referència al país.

Segons dades publicades pel Patronat de Turisme Girona, Costa Brava, les places turístiques a la nostra província són 461.603, la meitat d’elles (231.201) corresponen als HUTs. En un país on la primera economia és el turisme, ens hem deixat portar per aquesta anomenada economia col·laborativa, sense tenir en compte el perjudici que ens pot ocasionar. Els decrets que regulen hotels, apartaments turístics, càmpings i cases rurals han estat molt estrictes, amb llicències complicades d’obtenir. Malgrat això, molta gent, tant a títol personal com empresarial, ha cregut i invertit en aquest negoci. No ha estat fàcil, però entre tots hem aconseguit fer créixer l’economia i situar el nostre país als primers llocs com a destinació turística.

Que tinguin present que la gent que un dia vàrem decidir apostar pel turisme rural ha estat determinant per mantenir l’activitat i l’economia en el territori rural

Des de fa uns anys ha aparegut aquesta fórmula de treure un rendiment a les segones residències i als pisos vells que els avis han deixat d’utilitzar. Com sabreu, alguns d’aquests immobles tenen molt a desitjar: estan vells amb mobles i equipaments rancis, per emprar una paraula menys despectiva. Les segones residències, que estadísticament s’ocupen uns disset dies a l’any, han trobat la fórmula d’assolir un rendiment complementari. Els seus propietaris, que mai s’acaben integrant a les destinacions on tenen aquestes cases, ja que no seran mai vilatans al no empadronar-se al lloc, causen perjudicis als allotjaments legalment constituïts. Aquests habitatges es lloguen fora de la legalitat, rebentant preus de mercat, i creant als municipis una quantitat de despeses per donar-los els serveis mínims.

Tornant als habitatges d’ús turístic, aquells pisos en desús ara són una mina d’or. Donen un rendiment superior que llogar-los al mercat local, que, per cert, estem mancats de pisos perquè els nostres joves puguin establir-se. Els dos tipus de lloguers turístics no ajuden a donar la imatge de qualitat que el sector turístic ha generat en els darrers cinquanta anys.

Espero que el nostre govern, en la redacció del decret que ha de regular els HUTs, tingui en compte el que més amunt he expressat. Que protegeixin aquells que ens guanyem la vida actuant com a dinamitzadors econòmics del territori. Que tinguin present que la gent que un dia vàrem decidir apostar pel turisme rural ha estat determinant per mantenir l’activitat i l’economia en el territori rural. Que tingui mires amples i de futur i no solament l’apliquin a les zones tensades, com ha transcendit. I que es vetlli pels territoris rurals. Que els requisits vagin més lluny que una simple cèdula d’habitabilitat. Que, com a mínim, el reglament ordeni les condicions d’espais, salubritat, seguretat i la implantació urbanística. Que tinguin present que aquests establiments generen molèsties a les comunitats de veïns i impedeixen que els joves romanguin als seus pobles d’origen, i que es regulin com a empreses generadores de beneficis i que cotitzin, com fem tots.