La futura Llei d’alta muntanya, que preveu sotmetre’s a informació pública al març d’enguany i podria aprovar-se a finals d’any, contempla un nou model de governança. Diuen que es vol aconseguir que sigui el territori el que tingui el poder de decisió. L’àmbit d’actuació de la norma serà el de l’Alt Pirineu i Aran i les comarques del Berguedà, Ripollès i Solsonès. Es crearà enguany una Oficina Tècnica a l’Alta Muntanya que farà d’observatori d’aquest territori i detectarà possibles actuacions estratègiques, a partir de les quals es conformarà un pla que tindrà una vigència de sis anys. Ja hi som! Un nou observatori nodrint-se de reunions i taules de treball recollint les conclusions dels reptes i necessitats que fa anys i anys ja coneixem i que ningú fa res per desplegar i destinar-hi recursos suficients i efectius. La partida pressupostària destinada per desplegar aquesta llei anirà per respondre a necessitats reals o només per mantenir l’oficina tècnica i els tècnics experts que ens aniran fent llistes del que necessitem? La pregunta del milió...

Sota la influència d’aquesta llei hi ha 144 municipis que ocupen el 27,8% de la superfície de Catalunya i que aporten el 2% de la població

La seva aprovació provisional anirà a càrrec del Consell General de Muntanya format per representants de diversos departaments de la Generalitat, ens locals i organitzacions de sectors econòmics i socials i, posteriorment, s’elevarà al Govern perquè hi doni el vistiplau definitiu. Podria ser una bona eina per les peculiaritats del territori de muntanya que el fa diferent de tota la resta, però, gat escarmentat, aigua freda tem i la confiança de la seva utilitat és inevitable que ens la qüestionem. No necessitem més administracions intermèdies, ni més oficines tècniques, ni més persones que ens vinguin a dir què ens fa falta. Necessitem solucions reals que aportin serveis bàsics als municipis de muntanya, que es treballi per fixar les persones que ja hi vivim i impulsi el repoblament.

Sota la influència d’aquesta llei hi ha 144 municipis que ocupen el 27,8% de la superfície de Catalunya i que aporten el 2% de la població. Municipis per sobre dels 700 m d’altitud i un pendent mitjà superior al 30% i més del 40% dels nuclis amb una població inferior als 50 habitants fortament envellida.

Molta de l’activitat econòmica penja del turisme, el que comporta contractes de treball estacionals amb poca estabilitat econòmica, accés al primer habitatge complicat i serveis bàsics de sanitat, assistencials, d’ensenyament i comunicacions deficitaris. Les necessitats fa temps que les tenim identificades i molts documents les recullen per escrit i acaben dormint en un calaix. El que ens cal de veritat és determinació política i recursos econòmics. No maregem més la perdiu i anem per feina que n’hi ha molta per fer i no és tan difícil fer-la.