Espai Art60, més que una galeria d’art

En el temps transcorregut des de la seva obertura el desembre de l’any 2022, la galeria Espai Art60, a Sant Joan de les Abadesses, ha esdevingut més, molt més que això, car ha assolit la categoria de veritable espai de difusió cultural, dit en el més ampli sentit de la paraula.


En el seu document fundacional hom hi pot llegir el següent: «Espai Art60 es configura com un punt de trobada i de diàleg entre la pintura, l’escultura i la fotografia contemporànies, amb la mirada posada també en altres expressions artístiques». No cal ni dir que pel que respecta a les arts esmentades això s’ha acomplert amb escreix, amb exposicions d’artistes de reconeixement nacional i internacional fora de dubte, com ara la darrera exposició que sota el títol «De la planxa al paper» estigué dedicada a la memòria de Josep Guinovart (1927-2007) o la que es pot visitar actualment (inaugurada el passat dissabte 13 de gener), «Rosa Serra. Escultures», una bella mostra de les seves creacions escultòriques en bronze, resines i polièster, completada amb una selecció de vuit dibuixos al llapis plom i carbó de l’artista homònima, de reconegut prestigi més enllà de les nostres fronteres gràcies a la Sèrie Olímpica entre, evidentment, moltes altres i variades obres.


Si parem esment a la darrera frase del document fundacional citat, «(...) la mirada posada també en altres expressions artístiques». Aquesta declaració d’intencions ha esdevingut una realitat ben palpable, ja que al costat de les exhibicions plàstiques que un espera veure i gaudir en una galeria d’art, el seu promotor, el Sr. Quim Vañó (a qui em permeto de qualificar «d’agitador cultural»), n’hi ha portat d’altres, d’expressions artístico-culturals, i no pas relacionades necessàriament amb la creació de les anomenades arts plàstiques: em refereixo, essencialment, a la literatura, però, com veureu, no només.

 

Ha assolit la categoria de veritable espai de difusió cultural, dit en el més ampli sentit de la paraula


Enfilem, doncs, cap al camí de la literatura, amb sengles presentacions de llibres; del món narratiu tenim tres obres, l’una és la novel·la “Bajo el cielo, frente al mar”, de la jove escriptora Ainhoa Corts, ambientada en els anys immediats de l’esclat de la II Guerra Mundial i en el París ocupat quan la susdita guerra; l’altra és la també novel·la «El riu i els inconscients», de l’escriptora vigatana M. Dolors Orriols, considerada la primera gran novel·la de la postguerra (in)civil, àdhuc abans de «Incerta glòria» de Joan Sales, i la tercera obra en qüestió és el llibre de contes d’ambientació garrotxina, «Els contes de la Nat», de Núria Noguera. Si ens situem en el terreny de l’assaig, hi va tenir lloc la presentació del llibre d’aforismes i altres escrits de Joan Nan Orriols, titulat «Som mentida», un punyent al·legat contra la inconsciència de la humanitat en temes cabdals com l’ecologia, el canvi climàtic, les relacions socioeconòmiques, etc., però també un cant a l’amistat. Sense deixar encara el món de les lletres i per començar l’any tal com déu mana, el divendres 19 del mes corrent, la sala acollirà l’obra de teatre de petit format «L’Electa», del grup Birnam Teatre.


En el que podríem qualificar de col·laboracions, la galeria Espai Art60 se sumà a la celebració de la festa mexicana de El Grito, a mitjans del setembre passat, amb un doble acte: la inauguració de l’exposició del mateix nom a càrrec de creadors mexicans contemporanis de disciplines artístiques diverses, i la conferència sobre Agustí Bartra i l’exili català a Mèxic, que dictà el crític literari Sam Abrams.


Pel que fa a actes més lúdics, tenim el tast de diferents cerveses de la marca Minera, del terrer santjoaní, tast que amenitzaren el duet format per Miquel Grifell i Víctor Rubió amb una selecció de temes de blues. I per acabar, citar la conferència que va oferir la presidenta de l’Espai Guinovart d’Agramunt, la Sra. Maria Guinovart i Pélavzy, en què glossà sobre les diferències tècniques del gravat i la litografia, aprofitant que en aquell moment a la galeria s’hi trobava penjada l’obra sobre paper del seu pare, esmentada unes línies precedents, la qual li forní els exemples pràctics que li calien per desenvolupar la seva xerrada; val a dir que aquesta activitat es complementà amb un tast dels típics torrons de mel, ametlles i avellanes i pa d’àngel d’Agramunt.