Quantes vegades n’hem sentit a parlar? L’habitatge i la poca oferta que aquest té a la comarca és un dels temes “del dia” a casa nostra. A les municipals del 28M qui no portava polítiques d’habitatge al seu programa?

Certament, tal com diu aquella dita castellana, “Cuando el río suena, agua lleva”.

Els polítics, si es pot elevar a aquest nivell a les persones que es presenten localment per, teòricament, vetllar per als vilatans, el seu benestar i els seus drets, sovint no traspassen aquesta actitud de servei al poble per damunt d’altres prioritats.

Crec que sovint no hem de pensar tant en les medalles i sí en les necessitats reals que tenim com a societat

Sí, tenim un problema real d’habitatge, a més per a molts col·lectius. Per què aquestes persones que han de vetllar per les nostres necessitats, no cerquen solucions, no proposen millores i accions en aquest sentit?

Crec que sovint no hem de pensar tant en les medalles i sí en les necessitats reals que tenim com a societat i buscar-ne la solució o les maneres d’arribar a aquesta.

Una capital de comarca, si realment ho és, ha de ser-ho en tots els àmbits i, en conseqüència, i al meu entendre, també ha de ser capital o capdavantera de totes aquelles accions que es realitzin a la comarca que encapçala. Tampoc és lògic que, on la demanda no és tan alta, la solució arribi abans i on realment l’oferta es baixa, per conflictes polítics, aquesta solució no arribi.

Incasòl fa anys que no inverteix a casa nostra. Sí, ells no ho fan, però, algú ha de fer-ho. Si més no, si alguns posen traves a la construcció de més de 30 habitatges a Ripoll, per exemple, hem de buscar altres opcions i proposar altres solucions per tal d’abordar el problema. Segurament, si ens posem tots junts a treballar, trobarem aquest consens que “busquem” i complirem la nostra funció.

Des del meu entendre, no podem responsabilitzar tampoc, com s’ha fet recentment des d’algunes institucions, a aquelles famílies o persones que, amb l’estalvi diari, intenten invertir en habitatge per a facilitar-lo al mercat de lloguer, sigui vacacional o no, i així extreure’n un ingrés extra. Em preocupa realment aquesta visió del problema per part d’una institució de país com és la Generalitat, amb lleis recents sobre la qüestió com la d’habitatge del passat 3 de març, que no fan res més que alimentar aquesta visió del problema, des del meu punt de vista, gens constructiva i no massa encertada.

Un jove Ripollès.