Revolució educativa

Ciceró al segle I va deixar escrit Historia magistra vitae, és a dir, que estudiar història educa per a la vida. Jo hi afegiria que conèixer la història relativitza tensions polítiques, com, per exemple, les del procés independentista català, la unitat d’Espanya o l’informe PISA sobre l’ensenyament a Catalunya, preocupacions que potser faran petar de riure als humans o humanoides de l’any 3024.
Llavors es va acabar la fe catòlica, ara s’acabaran les creences ‘progres’
No riurem, però, davant el deplorable estat de salut de l’ensenyament detectat a Catalunya per l’informe PISA. Proposo, doncs, utilitzar la història per repassar críticament els models educatius dels darrers anys. Tots els règims polítics han emprat l’escola pel bé ciutadà, però també, no ens enganyem, per perpetuar-se. De vegades això es fa molt malament. El sistema educatiu del franquisme no va aconseguir que la gent que ens hi vam formar votéssim per la continuïtat del règim. A més, la pèssima educació doctrinària de molts col·legis religiosos i religioses, avalada pel franquisme, va convertir la gent de la meva generació en la més descreguda i poc cristiana de la història de Catalunya, país del qual s’havia arribat a dir que seria cristià o no seria.
L’actual règim democràtic del 78, i amb ell la Generalitat, per perdurar com a règims polítics, han confiat també a l’educació la promoció dels seus valors i ideologia, i han desterrat amb ignorància i arbitrarietat de l’ensenyament tot el que els semblava sospitós de franquista, com ara l’ensenyament memorístic. El sistema democràtic està fracassant com va fracassar el sistema franquista. La gent educada a partir de la LOGSE, la llei educativa del règim de 78, i aplicada amb entusiasme acrític per la Generalitat, està votant en la línia contrària als discursos escolars dogmàtics avui imposats pel Govern a l’escola. Tot plegat molt semblant als efectes de l’educació dels col·legis de monges. Llavors es va acabar la fe catòlica, ara s’acabaran les creences ‘progres’.
Cal més cultura, més llibertat de pensament, i menys ideologia a l’escola. Saber llegir i escriure és revolucionari i fa les persones lliures. L’actual sistema educatiu això no ho ha volgut mai i porta cap al fanatisme per acció o per reacció. Les solucions aplicades per la Generalitat no reeixiran, perquè està dominada per la casta educativa dels darrers quaranta anys, que no es qüestionarà mai aquest sistema. Només una revolució educativa evitarà que un Trump català o espanyol guanyi unes eleccions.

