Amb les amigues més properes que vivim i treballem al Ripollès ens hem fet el propòsit de quedar un cop al mes per sopar. Una trobada que ens serveix per posar-nos al dia i per intentar ‘arreglar el món’. En realitat el que fem és ‘arreglar-nos’ una mica nosaltres mateixes proporcionant-nos aquest espai de distensió i tertúlia que ens allibera de la càrrega mental i que ens fa tornar més lleugeres a les respectives rutines.

Resulta que aquestes amigues són totes docents, alguna amb parella també docent, i que abasten diferents etapes educatives: infantil, secundària i batxillerat. He de reconèixer que la tertúlia dels últims sopars previs a l’infame informe PISA ja presagiava els resultats que vindrien. Penso que ens haurien d’haver posat micròfons i haurien pogut emetre la nostra conversa directament per algun programa radiofònic matinal. Almenys nosaltres hi hauríem aportat les vivències reals del dia a dia de mestres i professores i, per la meva part, la vivència d’una mare d’aquestes ‘culpables’ del fracàs de les proves de competències bàsiques, segons el parer de l’estimada consellera d’Educació (que d’això no en té gaire pel que es va veure a la carta que va fer arribar al professorat). Segons ella, els culpables n’hem estat en bona part els pares i mares i en bona part la sobrerepresentació de l’alumnat nouvingut a les proves. Magnífica conclusió o, més ben dit, excel·lent tirada de pilotes fora.

Tornem a les nostres tertúlies, que són més interessants. Aquestes comencen, no cal dir-ho, amb els laments i les facècies que viuen a les aules dia rere dia. Mare meva! Em poso les mans al cap. Però llavors penso en el que m’expliquen els meus fills i amistats de tot arreu i sí, tenen raó, entrar en un centre educatiu, sobretot a l’etapa de secundària, pot semblar ben bé com quan t’envien a les trinxeres. Riem, a voltes per no plorar.

Anem abaixant el llistó. I aquestes seran les futures i futurs governants, metges, investigadors de cures i enginyers impulsors de mesures per combatre la crisi climàtica que algun dia farà que tot faci un pet

Quan anem a temes més profunds, és curiós observar com es van passant la pilota l’una a l’altra en forma de desescalada, com qui va baixant graons. La professora de batxillerat es queixa de la desmotivació d’un alumnat que li arriba poc preparat de l’etapa anterior. La d’ESO es queixa que li arriben alumnes amb nivells de comprensió lectora i matemàtica de cicle mitjà de primària. I la d’infantil diu que no és culpa seva, que abans ‘apretaven’ la lectoescriptura perquè els alumnes arribessin a un nivell acceptable a primària i que des de fa uns anys les directrius han canviat pel dogma de “no els apreteu que ja hi arribaran un dia o altre a llegir i a comprendre”. I si no, com expliquen, ja tindran els docents de secundària que signaran els aprovats amb el nas tapat i mirant cap a una altra banda perquè saben que estan deixant passar el que ja no hauria ni d’haver arribat. Aprovaran l’ESO, però fracassaran en la següent etapa perquè hi arribaran falsament preparats.

És un simple resum d’una de les nostres converses. Però, què vull dir amb això? Doncs que el problema és evidentment estructural i multicausal i complex, molt complex, i que tirar-nos les culpes els uns als altres no ajudarà en res. Docents impotents, alumnes desmotivats, pares i mares a la defensiva i directrius polítiques sense rumb que viren amb cada nou Govern. Tot plegat una bomba de rellotgeria que sembla que ja ha començat a esclatar. Mentre anem perdent el temps intentant arreglar el ‘problema’, generacions de fills i filles van tirant endavant a empentes i rodolons i molts arriben a una etapa universitària sense saber ni plantejar un treball ni com acaba de funcionar això dels accents en català. Anem abaixant el llistó. I aquestes seran les futures i futurs governants, metges, investigadors de cures i enginyers impulsors de mesures per combatre la crisi climàtica que algun dia farà que tot faci un pet. I el que és pitjor, seran els docents de l’alumnat que haurà de començar a fer camí per arribar fins al mateix punt. Estem arreglats.

El Govern ha impulsat un comitè d’experts que arribarà a les conclusions que ja saben des de fa temps. Sort i encerts (sense faltes d’ortografia si us plau). I mentre el temps va passant i ningú mou un dit per establir un autèntic Pacte Nacional d’Educació que s’adeqüi a les exigències i necessitats d’una nova era marcada per intel·ligències artificials i speedwatchings de tot el que ens envolta, les meves amigues i una servidora ens consolarem amb la nostra tertúlia mensual intentant salvar el que avui en dia sembla destinat a ser un fracàs.

Estic desitjant que arribi el pròxim sopar.