El sistema educatiu català fa anys que no funciona, i quan dic que no funciona no parlo de la dramàtica situació del català, sinó de les dinàmiques internes als instituts. Fa massa anys que acceptem que els màxims càrrecs del departament, el lloc on es decideixen les coses, siguin persones que poc o res entenen del sistema educatiu, i que creuen que aquest és un espai d’experimentació on aplicar nous models que són innovadors al nord d’Europa, però que no tenen res a veure ni amb la cultura catalana ni la dinàmica mediterrània.

Els resultats de l’informe PISA mostren un nivell preocupant de les competències bàsiques, la comprensió lectora o les matemàtiques, posant de manifest que alguna cosa no s’està fent bé, però què? Modestament, crec que s’està gestionant malament l’escolta de totes aquelles persones que treballen durant el seu dia a dia impartint classes i intentant transmetre coneixement a les aules d’arreu del país.

Quants cops s’ha posat de manifest que l’ús de l’ordinador portàtil a les aules és més un entrebanc per a l’aprenentatge que no pas un element de reforç pedagògic? Tot i que cada cop més persones tenim clara la necessitat d’eliminar els ordinadors de les aules, els polítics sembla que estan alineats amb altres tesis, poc centrades en l’interès col·lectiu i més alineades a les seves tesis ideològiques.

Tot i que cada cop més persones tenim clara la necessitat d’eliminar els ordinadors de les aules, els polítics sembla que estan alineats amb altres tesis

Les propostes educatives que preparen les sales de màquines del departament d’educació estan pensades per alimentar i engreixar el discurs que tants cops se’ns ha intentat vendre, i que personalment crec que massa cops hem comprat: Catalunya és la Dinamarca del sud d’Europa. Algú encara creu que aquesta argumentació és vàlida? Cert és que la societat catalana, des del meu punt de vista, té grans diferències culturals i lingüístiques amb la resta de l’estat espanyol, però el complex de l’administració catalana per definir un marc mental concret comença a ser digne d’estudi.

La Generalitat i el Departament d’Educació haurien de començar a plantejar i entendre que la societat catalana és una societat mediterrània, amb tot el que és bo i dolent. La nostra societat i comportament no és el del nord d’Europa, de manera que la gestió de l’educació no pot ser la de Finlàndia o Noruega, sinó que ha de donar resposta a la realitat social del territori.

I si deixem de centrar els esforços del departament en intents fallits d’implementació de models pedagògics dels països nòrdics i comencem a afrontar les problemàtiques immediates que viuen els docents als centres? El marc mental que s’ha de potenciar, i que en el passat estava acceptat per consens, és el fet que el docent transmet coneixement, i tot i que té una funció de transmetre valors i educació, la tasca de les llars ha de ser la d’educar i transmetre als infants el fet de saber estar, el respecte i la disciplina.

Cal eliminar el marc mental que actualment marca la línia educativa on el progenitor fiscalitza, criminalitza o censura la tasca del docent. Cal tenir clar que l’opinió de l’adolescent no és una veritat absoluta, ni l’acció del docent la de complicar la vida de l’estudiant. Uns i altres tenen uns rols definits i que s’han de respectar. Malauradament, socialment s’ha acceptat la idea de la flexibilització de la disciplina a l’aula, i això significa que no estem preparant els estudiants i els joves per a la vida post estudiantil.

Segurament hi haurà qui llegirà aquesta opinió i hi discreparà profundament, i és cert, és molt probable que tingui un punt de vista molt dramàtic i conservador entorn l’educació. També és cert que el meu pas com a professor d’educació secundària ha definit aquesta opinió en veure l’estat de l’educació, interès dels estudiants o el nivell acadèmic. Crec que puc reivindicar la necessitat d’aplicar canvis, i modificar el sistema educatiu al mateix ritme que evoluciona la societat.

No podem acceptar que hi hagi alumnes de primer curs a la universitat que no tinguin la capacitat de llegir i entendre un article, o que requereixin el xat GPT per redactar una tasca de desenvolupament i crítica personal. I sí, això també ho he detectat amb alguns dels alumnes que tinc a la Universitat de Barcelona, universitat d’excel·lència.