Ja fa anys que ens enfrontem a una crisi d’habitatge que està generant situacions crítiques a la classe treballadora. En els darrers anys, el preu de l’habitatge ha augmentat dràsticament, superant fins i tot els nivells experimentats durant la bombolla immobiliària del 2008. No obstant això, a diferència d’aquells anys, actualment les persones més afectades som aquelles que vivim de lloguer, on el cost més ha augmentat, superant amb escreix les xifres del 2008 i amb una tendència contínua a l’alça.

En el context de Ribes, poble altament turístic, aquesta situació es veu agreujada. Juntament amb aquest panorama, els ingressos dels treballadors s’han mantingut estables o han augmentat de manera molt modesta i han deixat una gran quantitat de persones incapaces de fer front a l’augment del cost de vida.

Segons l’estudi d’habitatge de Ribes, un 15,7% dels habitatges està buit, un 30,7% és habitatge de segona residència, un 36,9% és habitatge de primera residència i un 16,7% no s’ha pogut determinar (amb altes sospites de ser habitatges buits). Dit en altres paraules, a Ribes només tenim 609 primeres residències i, en canvi, tenim 260 habitatges buits i 508 habitatges de segona residència.

Qualsevol govern o força política que vulgui plantejar una política transformadora ha d’apostar de manera clara i directa per recuperar la sobirania residencial

A tot això cal tenir-hi en compte els HUT’s (Habitatges d’Ús Turístic), que sumen un total de 84. Cal recordar que a finals d’any s’aixecarà la moratòria de llicències i, per tant, aquesta dada es veurà incrementada. A més a més, d’aquests 84 HUT’s, en tenim registrats com a mínim 10 que estan buits tot l’any i diversos que són propietat de la SAREB.

Davant del relat fals que la solució a l’augment de preus i la manca d’habitatge disponible resideix en noves construccions, des de l’administració pública cal vetllar per polítiques efectives que permetin regular l’habitatge buit. Avui dia s’han modificat les ordenances fiscals per tal que s’apliquin recàrrecs a aquells habitatges que estiguin desocupats permanentment, però cal anar un pas més enllà. La nostra proposta s’orienta en sentit contrari: recuperar aquests habitatges buits, en desús i per rehabilitar, per a ús residencial a través de la reducció del turisme i la lluita directa contra els especuladors immobiliaris. Entre les raons que ens han portat a aquesta situació, hi ha l’herència d’un model residencial articulat al voltant de mesures implementades els darrers 50 anys, que han portat a la mercantilització de l’habitatge.

Aquest model neoliberal prioritza el benefici econòmic per sobre dels drets fonamentals de les persones. En aquest sentit, qualsevol govern o força política que vulgui plantejar una política transformadora ha d’apostar de manera clara i directa per recuperar la sobirania residencial, cosa que implica necessàriament desmercantilitzar l’accés a l’habitatge. Aquest procés ha de ser el principi rector de tota acció política en matèria d’habitatge.

És necessari revertir aquesta dinàmica i fer possible que Ribes de Freser esdevingui un poble habitable que no respongui exclusivament a la lògica del benefici capitalista, sinó a les necessitats dels qui hi habitem.