El model agrari català està en perill d’extinció. I no és una exageració, és una obvietat. En els últims anys s’han perdut a Catalunya més del 50% de les petites explotacions. I quan en tanca una, ja no se n’obre cap més. Sobretot passa amb les granges de vaques. Al Ripollès n’hi havia prop d’un centenar que munyien i donaven vida tant a les famílies que ho regentaven com a la comarca. Ara ja només en quedem tres.

Els pagesos representem l’1% de la població activa de Catalunya. L’1% que alimenta l’altre 99%. I aviat ni això, perquè la majoria dels pagesos tenen més de 60 anys.

Aquest canvi de paradigma ha estat en part culpa de la globalització. A tot arreu podem trobar de tot a preus barats, qualitats acceptables, aliments de tot el món. Ja no ens fa falta el pagès. Al supermercat hi ha de tot i de tot arreu.

Al Ripollès n’hi havia prop d’un centenar que munyien i donaven vida tant a les famílies que ho regentaven com a la comarca. Ara ja només en quedem tres

El gran problema rau en el fet que hi ha una desconnexió tan gran del món urbà al món rural que fa por. Hem desconnectat de les nostres arrels, de la saviesa popular per cuidar l’hort i que ens doni el fruit per menjar, de cuidar el bestiar que ens ha d’alimentar. Hem modernitzat les tradicions i ho hem desvinculat totalment de l’origen del calendari vinculat a les feines del camp... Fins i tot les nostres relacions personals han canviat.  Els avis són a la residència i el gos al sofà. I és així.

També hi hem de sumar que la figura del pagès ha estat banalitzada i criminalitzada en els últims anys. I aquí les institucions (europea, espanyola i catalana) han d’assumir part de la responsabilitat. No hem sabut defensar el model de la petita empresa agrària:  la que cuida camps i boscos i neteja el territori, la que dona vida a l’entorn proper, la que subministra el menjar de qualitat a les botigues i comerços del poble, la que dona vida a veterinaris, concessionaris de tractors i de maquinària. No:  s’ha fomentat la gran empresa, les macrogranges amb molt de bestiar i pocs treballadors, les que fan menjar de qualitat dubtosa per vendre aquí i per exportar, que no els importa el territori sinó només fer diners.

Tot això i la guerra de preus dels últims anys, la manca d’un model agrari europeu que protegeixi  la petita empresa familiar agrària, el conflicte d’Ucraïna i ara la sequera que estem patint han acabat la paciència a ramaders, agricultors i pescadors.

Fa unes setmanes  es va iniciar un moviment des de la base més jove de la pagesia. Un grup de whatsapp a tot Catalunya va col·lapsar aviat amb més de mil participants. I d’aquí se’n van crear de provincials i fins i tot de comarcals. Era fruit del creixent malestar que hi ha el sector. També impulsat per les protestes que ja hi havia a països com Holanda, Alemanya o França.

Una setmana després milers de pagesos bloquejaven diferents carreteres de Catalunya. I un dia després més d’un miler de tractors vinguts de tot el país col·lapsaven durant hores el centre de Barcelona. Tenint en compte que ens costa d’anar units, va ser tot un esdeveniment.

El sector agrari català està ara més unit que mai. Sigui quina sigui la procedència, el tipus de bestiar, el cultiu, si ets petit o si ets gran. Estem units i ens donem suport.

Necessitem unes institucions que facin el pas i decideixin apostar per la petita empresa agrària, perquè ens puguem guanyar la vida amb el que produïm i no amb les ajudes que no porten enlloc. Necessitem un funcionariat que trepitgi la terra, amarar-se de territori, que vingui a veure personalment els pagesos i  pageses al territori, que pugui copsar la realitat, que no es pot tenir des d’un despatx darrere una pantalla.

L’administració ha de servir per ajudar, per acompanyar, per aconsellar. No per criminalitzar, perseguir i sancionar els pagesos. Prou burocràcia! Les nostres jornades setmanals són de 70 i 80 hores, no podem passar-nos les nits al despatx. Necessitem passar temps amb els nostres fills, necessitem passar temps amb la família i poder optar a tenir uns dies lliures i poder descansar. Com tothom. Per què es treballa si no és per millorar la qualitat de vida?
Si no millorem la nostra situació laboral i personal, qui li aconsella al seu fill o filla que faci de pagès? El futur del país depèn d’aquestes decisions, tots necessitem un pagès tres cops al dia cada dia.