Les biografies de geòlogues, paleontòlogues, sismòlogues, editores de mapes i altres estudioses de les disciplines que conformen les Ciències de la Terra d’arreu del món estan recorrent aquests dies els dinou municipis del Ripollès en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que es va commemorar el passat 11 de febrer. Una triple exposició itinerant d’àmbit comarcal que la conselleria d’Igualtat i Feminismes del Consell Comarcal del Ripollès, amb la col·laboració del Departament de Territori i l’Institut Cartogràfic i Geològic, ha volgut valorar.

L’objectiu de la geologia com a disciplina científica és la d’entendre com es va formar la Terra i estudiar la seva dinàmica interna i externa. Conèixer els fets del passat són claus per entendre el desenvolupament del present per tal de poder preveure amb millors garanties el futur del planeta i del conjunt d’espècies que hi habitem. La distribució de la població arreu del planeta, l’explotació dels recursos minerals i hídrics, l’estudi de les diverses extincions, la gestió i la predicció dels fenòmens sísmics i volcànics o l’estabilitat de les masses rocoses, entre altres coneixements, són claus per planificar l’espai on ens assentem i per garantir la màxima estabilitat de la nostra vida quotidiana. El coneixement geològic és fonamental per resoldre problemes científics, ambientals i socials.

L’avenç del coneixement científic, sigui en la matèria que sigui, històricament és protagonitzat per aportacions masculines

Tanmateix, malgrat que les persones formades en l’àmbit de la geologia durant els inicis del segle XXI hem pogut tenir un ampli i potent ventall de referents femenines en l’àmbit de les Ciències de la Terra, l’avenç del coneixement científic, sigui en la matèria que sigui, històricament és protagonitzat per aportacions masculines. Teories i grans descobriments que han omplert els llibres de les diverses disciplines i, massa sovint, les aportacions de científiques femenines han quedat oblidades, emmascarades i arraconades a un segon pla, tot i correspondre a grans sacs de sorra de coneixement. A la geologia també. Una realitat que cal donar a conèixer per justícia i que pretén empoderar i donar força al conjunt de futures dones científiques d’arreu del planeta.
Per altra banda, cal dir que a l’Estat Espanyol, des de l’any 2012, el nombre d’investigadores que ha publicat més de cinc articles científics ha superat la tasca dels companys homes, però les dones continuen infrarepresentades entre els autors més citats, tal com indica un estudi recent de l’investigador (home) John Ioanmids.

Així, dins l’ampli ventall de dones científiques que inclouen les exposicions, moltes van lluitar per un doble objectiu; fer avançar el coneixement científic i reivindicar el paper de la dona dins de la ciència. A tall d’exemple, cal destacar la sedimentòloga catalana Carmina Virgili i Rodó, qui va estudiar àmpliament els materials Triàsics i Pèrmics i va lluitar aferrissadament per la igualtat de les dones reivindicant que havien de tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes insistint que aquest fet és un dret i un deure col·lectiu.

A més a més, l’exposició posa en valor la tasca de dones que van fer avançar el coneixement científic, però que moltes vegades, malgrat ser pioneres en diversos àmbits, la història les va relegar. En són exemple la russa Larissa Popugaieva, qui va descobrir el primer jaciment de diamants de Rússia; l’oceanògrafa americana Marie Tharp, qui va cartografiar per primera vegada el fons oceànic i va mostrar al món que no era pla com es creia fins aleshores. Va demostrar la hipòtesi del moviment de plaques i la deriva continental, que havia formulat Alfred Wegener l’any 1912, o la colombiana Adriana Ocampo, qui va descobrir el cràter de Yucatán i va demostrar geològicament que era l’indret on un gran asteroide havia impactat contra la Terra, ara fa 65 milions d’anys. Impacte que va causar una de les grans extincions massives de la història, aniquilant a un gran percentatge de les espècies existents, com els dinosaures.

Si bé el registre fòssil ens permet conèixer aquelles espècies que ens van precedir, moltes, per motius diversos, mai les podrem conèixer per no haver-ne pogut deixar cap empremta. En definitiva, tenim la responsabilitat de preservar el registre que ens han llegat totes les dones científiques per tal de no deixar cap coneixement en l’oblit i malgrat que s’ha aconseguit la igualtat entre homes i dones a l’hora d’accedir al conjunt d’estudis universitaris, cal continuar lluitant perquè la igualtat sigui present al conjunt de disciplines i càrrecs de responsabilitat.