Recordo, quan feia primària a l’escola a Ribes de Freser, que hi havia un mestre, el Sr. Cerio, que ens pegava al cap amb un bastó. Podia ser d’avellaner o de freixe. A vegades et guanyaves el cop de pal només per haver fet un comentari amb el company del costat o per badar amb la vista a la finestra. Un altre mestre, de cognom Zamora, va castigar tota una classe a fora al pati i a l’hivern, en calçotets i samarreta, una bona estona tot i el fred que feia, perquè animaven una baralla entre dos companys. L’endemà al matí el pare d’un dels castigats es va presentar a la classe i el mestre, de la mateixa manera que s’aixeca de la cadira per saludar-lo, hi va tornar a quedar assegut del cop de puny que li va donar i el va amenaçar que mai més castigués al seu fill.

No, aquestes no són maneres d’educar la mainada. La violència i el maltractament no són bons en cap sentit.

Un professor s’ha de guanyar el respecte dels seus alumnes, però no ha de ser fàcil si a casa als alumnes no els han ensenyat aquests valors

Fa uns dies em va cridar molt l’atenció la polèmica sobre la dimissió de tot l’equip directiu d’una escola de Sabadell. Bé, van agafar la baixa mèdica, segons ells, pels trastorns que els ha ocasionat “l’assetjament públic i mediàtic” al qual han estat sotmesos. Mentrestant, pares i exdocents d’aquest centre denuncien que els alumnes no surten preparats per a la secundària i no saben què és el que fan els seus fills a l’escola. La problemàtica a Sabadell és complexa, però calia arribar a aquesta situació? Pares i mestres diuen que havien fet arribar la problemàtica al Departament d’Educació. Educació va fer res abans que esclatés tot? Així que surt un conflicte caldria que inspecció actués abans no s’enquisti. No pot ser que s’arribi a aquests extrems. No hi vull entrar i opinar d’aquest cas concret, no tinc prou informació.

Sempre he defensat els ensenyants. La seva, majoritàriament, és una feina vocacional i entenc que volen que els seus alumnes surtin el més ben preparats possibles de l’escola. No vull creure, no em puc creure, que vagin a l’escola només a passar les hores.

Paral·lelament, qui no ha assistit a una assemblea de pares i s’ha trobat amb moltes absències de pares que passen absolutament de tot, els interessa poc els que s’acordi o decideixi? Ara, aquests quan el seu fill se’ls hi queixa d’un professor són els primers d’anar a escridassar el mestre, si convé insultar-lo o fins i tot amenaçar-lo perquè com el seu fill no hi ha ningú.

Quan els meus fills anaven a l’escola sabien de sobres que havien de tenir tota la raó del món perquè jo me’ls cregués i qüestionés l’actitud o decisió que hagués adoptat el professor. I els recordava que totes les trampes, paranys o estratègies que podien fer servir per enganyar als professors o als pares no els funcionarien perquè després d’anys de professió, els mestres ja tenien “la lliçó” apresa.

He tingut la percepció aquests últims anys que els mestres i professors, com les infermeres o tècnics sanitaris, han estat deixats de la mà de l’administració. La falta d’educació, la falta de respecte i la pèrdua d’autoritat són dèficits que els alumnes porten de casa i als quals els professors hi han de fer front massa sovint. D’acord, un professor s’ha de guanyar el respecte dels seus alumnes, però no ha de ser fàcil si a casa als alumnes no els han ensenyat aquests valors.

Ara bé, una escola avança en l’educació i l’ensenyament dels escolars quan mestres i pares van plegats. Els més perjudicats pels enfrontaments entre aquests dos col·lectius són la mainada, no en tinc cap dubte.