En el diagnòstic de les malalties que pateix el català, si en alguna coincideixen tots els experts, és en la seva escassa penetració dins del món audiovisual. No és des de fa quatre dies, sinó des de fa com a mínim vuit anys, que a Òmnium Cultural ho vàrem detectar. Dic vuit anys perquè és quan va començar el VOC (Versió Original Catalana), el projecte que l’entitat va posar en marxa per fer d’altaveu del nostre sector audiovisual. Han estat vuit anys projectant en sales de tot el país els curtmetratges de realitzadors catalans, amb actors i actrius de casa nostra... i en català.

La màgia de la pantalla gran és insubstituïble i, si ens parla en català, encara més

Que el país té talent cinematogràfic, és evident. Només cal veure les generacions joves que estan sortint sobretot de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCACC), i èxits com el de la pel·lícula ‘Alcarràs’ que els va fer visibles en l’àmbit internacional. Ens falta, però, que aquest talent vegi que també és possible –com va fer Carla Simon- treballar en català. El VOC és un exemple que no estem parlant d’impossibles, sinó que això ja s’està produint ara mateix.

Des del Ripollès, ens hi vam afegir al mateix inici del projecte. Va ser en col·laboració amb l’entitat Amics del Cinema de la Vall de Ribes, i a la sala més antiga del país, el Cinema Catalunya. Darrerament, hi hem afegit també el Casal Camprodoní. Dos cinemes de la comarca que avui són vius encara gràcies a la feina de les entitats i al suport dels ajuntaments (als que hi hauríem d’afegir també el Comtal de Ripoll, de titularitat municipal). Aquest cap de setmana, divendres a Ribes i dissabte a Camprodon, tornarem a tenir l’ocasió de veure els curtmetratges del VOC. També ho entenem, des d’Òmnium, com una manera de donar suport a aquests cinemes de llarga tradició que creen identitat de poble. Si mirem al nostre entorn, veurem que al Ripollès som un lloc privilegiat per tenir-ne tres d’actius, en un moment en què se’n van tancant arreu del país. No renunciem a res (també es poden veure els curts del VOC a plataformes, entre elles Filmin, amb qui tenim un bon lligam de col·laboració). Però la màgia de la pantalla gran és insubstituïble. I si ens parla en català, encara més.