Ara mateix és el tema més polèmic de l’ANC, però cal parlar-ne. Segurament podeu anar a alguna xerrada on us n’informin més detalladament o mirar la pàgina web, però amb aquestes quatre línies jo us vull parlar de dues coses: de la història de la proposta i de la por de convertir l’Assemblea en un partit.

La història de la Llista Cívica va començar quan jo era al Secretariat Nacional. Vam presentar un full de ruta sense aquesta proposta i des dels socis i sòcies, a través de les assemblees territorials, va arribar l’esmena que demanava la confecció de la Llista. Aquesta esmena es va haver de votar a l’Assemblea General i va guanyar. Per tant, ara la Llista és una proposta dins el Full de ruta, sorgida dels socis i votada pels socis, que el Secretariat actual ha hagut de muntar. O sigui que la Llista no surt de cap interès del Secretariat; al contrari, surt de les bases assembleàries.

La Llista no surt de cap interès del Secretariat; al contrari, surt de les bases assembleàries

Aleshores no entenc la gent que diu que el Secretariat té la intenció de convertir l’Assemblea en un partit. L’únic que ha fet aquest Secretariat és enginyar una manera de fer una Llista per mandat del Full de ruta que havien confeccionat i votat els socis, i ara ho tornen a posar en votació, fet que crec que els honra perquè no caldria que ho fessin si ja és un mandat dels socis.

Però després d’aquesta nova proposta de votació, han sortit moltes veus que diuen que aquesta no és la feina de l’Assemblea. A quina feina es refereixen exactament? Buscar maneres de fer la independència? Fer cas del mandat dels socis? També diuen que estan convertint l’Assemblea en un partit. Em sembla un argument molt fluix que impulsar una llista sigui convertir una entitat en un partit, sobretot després que l’Assemblea ja hagi impulsat Primàries i ningú consideri que siguem ara mateix un partit. O després d’impulsar la Intersindical o crear la candidatura a la Cambra sense que ningú consideri que siguem un sindicat o una unió d’empresaris. Som, senzillament, uns impulsors de qualsevol eina a qualsevol racó que ens pugui acostar a la independència.

Potser fa por que una proposta que deixi fora els principals partits actuals sigui més independentista que els partits actuals? Potser sí. Jo confio en l’experiència de l’Assemblea i crec que no ens podem quedar aturats. Si s’ha de provar això, es prova com ja es va provar Primàries sense convertir l’Assemblea en cap partit.