A Ripoll, i a tot el Ripollès, vivim un moment complicat on el discurs de l’extrema dreta sembla ser l’únic que ofereix un relat sobre la nostra immigració. Deixeu-nos ser molt clars: aquest no és l’únic relat possible i l’extrema dreta és extrema dreta no pels temes que tracta sinó per com els tracta. Per això, des de “El Ripollès existeix” volem fer sentir la nostra veu per contribuir a la generació d’un relat i unes propostes democràtiques.

L’extrema dreta és extrema dreta no pels temes que tracta sinó per com els tracta

• L’emigració és una opció sovint molt dolorosa per aquells que l’han de prendre. Deixar el país, sovint també familiars, i acceptar molts patiments per sortir d’una situació que els condemna.

• Alhora, la immigració pot ser un element vivificador per a les societats d’acollida, tant pel que fa al funcionament de la seva economia com pel que fa a la seva demografia sovint molt envellida.

• Ara bé, la immigració presenta reptes i pot esdevenir problemàtica si no se n’articula bé la seva recepció. En una societat com la nostra, amb dèficits importants en serveis tan fonamentals com la sanitat i l’ensenyament, una bona recepció de la immigració ha d’anar acompanyada per un reforçament de l’estat del benestar.

• Sovint, la població immigrant és d’un nivell econòmic inferior a molts sectors populars de la societat de recepció. Sense un reforçament de l’ensenyament, de la sanitat, dels ajuts socials, els qui paguen el preu de la immigració són els sectors populars de la societat de recepció: sense un increment de les partides pressupostàries, els immigrants poden rebre ajuts que fins aleshores eren destinats als sectors més desvalguts de la societat receptora,  però no els reben pel fet de ser immigrants sinó per ser més pobres.

• Per això, d’entrada, és fonamental aclarir bé quines són les causes i les solucions que aquestes necessiten, sense deixar-se anar per estigmatitzacions que no només són populistes sinó que són falses.

• El reconeixement dels drets ha d’anar lligat al compliment dels deures. Sovint no es fa prou esment que aquesta contrapartida ens exigeix a tots, a la població immigrada com també a l’autòctona.

• De la mateixa manera, ser membres de les nostres societats exigeix el reconeixement dels drets humans, d’homes i dones,  i la seva dignitat, i l’acceptació dels seus principis democràtics, de llibertat i socials, i de separació de l’estat de la religió. Aquests són principis que sabem que de vegades són més teòrics que reals, però que, així i tot, ens obliguen a tots, de nou tant a la població immigrada com també a l’autòctona.

• Reafirmem que Catalunya no només és terra de pas i d’acollida, sinó que és aquest procés que n’ha forjat i va forjant cada dia la seva personalitat. Per això no es poden ressuscitar consignes com “Catalunya serà cristiana o no serà” de la mateixa manera que aquestes consignes tampoc es poden formular per cap altra religió. El que sí que creiem necessari per a la cohesió del país en la seva diversitat, és que pugui assegurar-se pel coneixement de la nostra llengua pròpia, el català, de manera que les eines pel seu aprenentatge siguin l’altra cara de la necessària voluntat de tothom de conèixer-la.

• Les polítiques que fan referència a la immigració s’han de regir per uns objectius d’acord amb aquests principis i per unes mesures concretes que, d’acord amb aquests principis, es regeixin pels seus resultats i no per les seves intencions. En aquest sentit, les experiències d’altres països europeus, en allò que ha sortit bé, però també en allò que ha sortit malament, ens poden ser molt útils.

• Algunes d’aquestes polítiques depenen de la Generalitat, de l’Estat o de la Unió Europea. En aquest sentit, per exemple, caldria reexaminar la llei d’estrangeria des d’aquests postulats. També cal que des d’aquestes institucions es donin les eines i el suport que necessiten els Ajuntaments, la institució més propera a la població, autòctona i immigrant. I, precisament des dels Ajuntaments també cal actuar segons aquests principis i aquesta mirada a la societat.