Hi ha coses que no tenen sentit. De fet, cada vegada més em costa trobar sentit a tot allò que veig al meu voltant. Deu ser que em faig gran i em canvia la manera de veure les coses.

Fa anys i panys que sabem que l’aigua és un bé escàs i, malauradament, cada vegada més. De petits, ja estudiàvem a l’escola que s’havia d’estalviar aigua, però aquest discurs no sembla haver calat a la política.

Que a Ripoll i, en general a tot arreu, per cada litre que arriba a casa se n’hagi perdut mig és incomprensible a hores d’ara.

Que a Ripoll per cada litre que arriba a casa se n’hagi perdut mig és incomprensible

Que la pagesia i el sector primari tinguin restriccions més severes que no pas el turisme és del tot significatiu per veure cap allà on ens porten.

Que dos anys després de patir restriccions per alts nivells d’arsènic a Ripoll i Campdevànol no s’hagin pres mesures per evitar noves restriccions, demostra poques ganes de solucionar els problemes de debò.

Que davant la sequera que patim, les úniques idees brillants siguin portar aigua amb vaixells o bé talar arbres de les capçaleres dels rius, demostra la ineptitud de qui ens governa.

Ja sé que tota política d’aigua és poc llaminera electoralment parlant. No fa xera, no és res espectacular. Però és que arribarà el dia que res no importarà perquè, sense aigua, serem una terra àrida, erma i sense cultius ni sector primari que ens pugui alimentar. Que amb tot aquest panorama, aquest any 2024 estiguin projectades per construir 1.600 piscines a Catalunya és, una vegada més, un insult a la nostra intel·ligència.

L’aigua és vida, hi ha algú al timó?