En el marc del 8 de març, Dia internacional dels Drets de les Dones, cal refermar el compromís amb les dones, amb la defensa dels nostres drets i amb les polítiques feministes com a eina útil per avançar cap a una societat lliure de masclisme. Generacions de dones han lluitat amb valentia i determinació. Els drets avui assolits gràcies a elles són un patrimoni col·lectiu.

La societat no pot acceptar que la meitat de la seva població pateixi discriminació. El masclisme és incompatible amb la democràcia, la llibertat i la igualtat de drets real. Cal celebrar un reconeixement a les que ens han precedit, però també cal no perdre de vista que el 8 de març és una jornada de reivindicació.

El 8M ha de servir per denunciar que les forces polítiques antifeministes estan a les institucions

En aquests moments, segons una enquesta recent, gairebé la meitat dels homes consideren que la lluita feminista ha anat massa lluny i que són els drets dels homes els amenaçats actualment. És així com s’esperona i es justifica el moment històric d’amenaça cap a les dones i cap als assoliments aconseguits fins ara, mitjançant un atac directe a les bases de les polítiques feministes, tant en l’àmbit internacional com estatal i, no ho oblidem, també a casa nostra.

Aquest any, el 8M ha de servir per denunciar que les forces polítiques antifeministes estan a les institucions. Tenim partits governant, o donant suport a governs i imposant la seva agenda, que neguen fins i tot que la violència masclista existeixi, encara que les dades demostrin que és la primera causa de mort prematura entre les dones, tot amagant-ho sota l’estora de la violència intra-familiar. L’amenaça de la ultradreta aquí i arreu ha de tenir una resposta clara.

Els representants públics ens hem de comprometre amb l’erradicació de la violència masclista, amb la fi de la precarietat laboral i de la bretxa salarial, dels sostres de vidre i dels terres enganxifosos, amb la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones i amb l’abolició de la prostitució i del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. Cal continuar avançant cap a una societat paritària i participativa en la qual les dones ocupin el lloc que els correspon per dret, una societat que tracti les dones com a persones lliures i adultes capaces de prendre les seves pròpies decisions.

A Ripoll ens havíem dotat d’una eina potent i transversal per recórrer aquest camí, el Consell de Dones. Es tractava d’un òrgan consultiu i de participació on es tractaven qüestions d’interès per al col·lectiu femení de la vila. L’integraven dones provinents de diferents àmbits i col·lectius però també d’altres a títol particular, que hi participaven absolutament desinteressada i altruista. L’actual alcaldessa va titllar-lo de “guingueta” i el va acusar de ser un “òrgan ideològic” (i tant!, ben feminista!). Quina prova més cal per reivindicar arreu i, especialment, a Ripoll que cada dia ha de ser 8 de març?