Estem en una societat en la qual sembla que la responsabilitat es cobra, però no s’assumeix. La responsabilitat s’exigeix als altres, però no s’exerceix en encàrrecs propis. De la responsabilitat se’n fa titular, però no se’n fa ús. I després passa el que passa, deixadesa de funcions, lentitud i por en la presa de decisions que desemboca en la paràlisi. La dita diu que “la culpa és lletja i ningú la vol”, i per tant “si aconsegueixo no prendre decisions, evitaré tenir la culpa”, així doncs el que cal fer és esquivar l’assumpció de la responsabilitat, i per això la dita s’hauria d’actualitzar i dir que “la responsabilitat és lletja i ningú la vol”. Aquest fenomen en el món particular afecta la competitivitat de les empreses, que si no són àgils poden quedar enrere, o fora del mercat. Per tant, el mateix mercat regula aquesta “malfunció”, en cas d’existir, entre els càrrecs que tenen el deure de prendre decisions. Ara bé, en el món públic passa pràcticament el contrari, no hi ha conseqüències per a les persones que eviten assumir responsabilitat, ans tot el contrari, qui entoma les conseqüències és la resta de població que en pateix el mal servei derivat d’aquesta paràlisi. Ja se n’ha parlat molt que ara, amb la sequera en la qual estem immersos, han aflorat força decisions NO preses quan tocava, l’any 2008 ja vam viure un episodi de sequera greu i es va obrir un debat sobre les mesures que caldria prendre per evitar aquella situació. Doncs més de quinze anys després n’hem patit les conseqüències, no estem preparats per gestionar bé l’aigua en cas de sequera extrema. Que ningú digui que no estàvem advertits de la possibilitat de patir-la. I que ningú passi les culpes a fora de Catalunya, perquè parlem de les conques internes.

En realitat la feina que desenvolupen és la creació de titulars i vídeos de consum ràpid, amb l’únic objectiu de fer el seu personatge més popular i conegut

El còctel s’ha transformat en tempesta perfecta quan la societat s’ha convertit en consumidora de titulars i ha deixat de contrastar la informació. Avui en dia hi ha persones que diuen dedicar-se a la política i cobren per aquesta tasca, però en realitat la feina que desenvolupen és la creació de titulars i vídeos de consum ràpid, amb l’únic objectiu de fer el seu personatge més popular i conegut. Tant li fa si en el dia a dia pren o deixa de prendre decisions, si planifica millores o si fa el seguiment de les tasques que li pertoquen. L’objectiu és crear un relat, no cal que sigui cert, ni tan sols cal que es pugui complir. L’important és que la societat compri aquest relat, perquè així podré obtenir vots i continuar progressant en aquesta escala que et permet cobrar per unes responsabilitats, que si no s’exerceixen, tampoc tindrà conseqüències per al personatge en qüestió. Però sí per al conjunt de la societat. Entre tots podem canviar aquesta manera de fer, la democràcia ens dona eines.