El president Aragonès ha convocat eleccions per al dia 12 de maig.

Potser ens fa mandra (a mi sí, la veritat), però no hi ha cap dubte que la política té un protagonisme fonamental en el nostre dia a dia i, per això, no ens podem permetre deixar de banda que és en unes eleccions on tenim l’oportunitat de manifestar com volem que siguin les nostres vides i com volem que encarin el govern de la nació aquells que resultin escollits.

Els pròxims han de ser uns anys decisius, sens dubte, i ens caldrà que els nostres governants tinguin la sensibilitat, la vocació, la capacitat, la convicció, la resolució i l’encert que es necessiten en uns temps tan difícils i complexos com els que estem vivint.

No ens hauríem d’equivocar gaire perquè no tenim ni temps ni diners per anar fent provatures

Tots aquests qualificatius no els dic endebades sinó ben convençut que resumeixen les característiques que crec han de tenir en un grau excel·lent els nostres governants avui.

Sensibilitat primer de tot. Per copsar el veritable sentiment del poble i les necessitats primeres que s’han d’atendre. S’han de definir ben clares les línies vermelles d’allò que no hem de consentir ni oblidar i establir clarament els criteris de selecció a l’hora de redistribuir els cabals públics.

Vocació per a treballar per una causa comuna i per a la prosperitat del país, sobretot per a continuar fent-ho quan ens calgui superar el desencís i el desànim, que vindran quan les coses costin d’assolir o quan els resultats no arribin a la primera o potser ni a la segona...

Capacitat per a dissenyar les accions més encertades, per administrar amb eficàcia els recursos migrats (sempre migrats) que tenim.

Convicció per a resistir les contrarietats i adversitats i no desistir del propòsit.

Resolució per a adoptar amb coratge aquelles decisions que ens portin a un estadi millor socialment, econòmicament i nacionalment.

Encert perquè, si bé és cert que aprenem dels errors, no ens hauríem d’equivocar gaire perquè no tenim ni temps ni diners per anar fent provatures, i el que ens cal és avançar i superar ben de pressa els estadis intermedis.

Em sembla ben bé que he fet, més aviat, una mena de carta als Reis d’Orient, però si a mi em portessin tot això, no necessito res més.