El dia 12 de maig hi ha noves eleccions. Diuen que és la màxima expressió de la democràcia, la possibilitat que tenim d’escollir qui volem que ens representi i quin model de país i de societat tindrem. Perquè, en teoria, cada partit representa un model, un marc ideològic i unes polítiques concretes que es diferencien de la resta.

Si filem prim i rasquem una mica sota la façana de la representació democràtica veurem que estem instal·lats en el dia de la marmota. El model de societat i les polítiques que s’apliquen són en essència exactament iguals. Des de fa massa anys, la democràcia ja no és l’autèntica possibilitat que les persones decidim lliurement tots els aspectes de la nostra vida. La democràcia avui, és una eina més al servei del sistema capitalista i la seva reproducció. Entendre com hem arribat fins aquí és imprescindible per conjurar-nos en la necessitat d’una proposta política que dins i fora les institucions ens permeti impugnar-ho tot per construir una societat nova, justa i lliure.

Un altre element que ens permet entendre el context actual és la divisió (errònia) entre política i economia

Per analitzar la realitat actual no podem obviar la història que ens precedeix, així com el motor d’aquesta: la lluita de classes. La democràcia avui només serveix a uns interessos concrets, a un model determinat i no permet decidir aspectes tan rellevants per a una societat com quin model sanitari i de salut volem. La democràcia en si mateixa no és un problema, de fet és una solució. Sempre i quan recuperem la seva idea original i primària, que com deia, és la possibilitat que totes les persones sense cap excepció que viuen en una comunitat, regió o territori puguin decidir sobre tots els aspectes de la seva vida. Com deia, avui, això no és possible. I no ho és perquè històricament, en una societat dividida per classes socials, la classe rica i benestant (burgesa) ha sigut capaç de guanyar i imposar el seu model de societat classista, racista i patriarcal. I per fer-ho, utilitza elements com la democràcia i la seva representació institucional com a eines de transmissió i aplicació del seu model social: el capitalisme. La lluita de classes, que ens serveix per entendre el passat, present i futur, ens fa veure que només amb una correlació de forces favorable, és a dir, una classe treballadora -que és heterogènia- unida amb uns mateixos objectius, té la possibilitat de subvertir aquest model, de recuperar la democràcia completament per posar-la al servei de la decisió col·lectiva i comuna. La democràcia com a eina i possibilitat per canviar-ho tot en favor dels interessos de la majoria. Un altre element que ens permet entendre el context actual és la divisió (errònia) entre política i economia. En la lluita de classes històrica la burgesia ha imposat -per assegurar la reproducció del seu model- aquesta divisió. Així, ens fan creure que l’economia és alguna cosa que va per lliure, una ciència a part que només parla de números, que no té cap vinculació ni impacte en la política ni en com s’estructura una societat. Dit d’una altra manera, ens fan creure que políticament no hi ha possibilitat de canviar i modificar l’economia, ja que són esferes completament separades. Aquesta idea imposada és totalment falsa. El capitalisme no és un model econòmic, sinó un model de relacions socials. Perquè el capital creixi, necessita entre d’altres l’explotació d’una part de la societat (classe treballadora) per part d’una altra més poderosa (la burgesia). Aquesta explotació avui són les retallades i privatitzacions en sanitat i educació, les reformes laborals, l’especulació immobiliària, el turisme de masses i macroprojectes i la propietat privada dels mitjans de producció al servei del benefici privat. Per assegurar aquesta explotació, les institucions avui faciliten políticament l’aplicació implacable del sistema i les seves desigualtats, així com neguen la possibilitat de canviar-ho democràticament. Economia i política no són esferes independents sinó justament tot el contrari.

Com deia anteriorment, necessitem posar fre a aquest model, impugnar la democràcia burgesa i el sistema capitalista. Necessitem recuperar la democràcia en la seva plenitud: participada realment per a tota la societat i amb capacitat de decidir sobre la totalitat de les nostres vides. I en aquesta batalla històrica i present de la lluita de classes, armar un front únic amb la qual, des de dins i fora de les institucions, les classes populars imposin un model de societat que no es basi en l’explotació sinó en principis de justícia, pau, igualtat i llibertat per a totes les persones. Impugnar-ho tot i fer foc nou.