Passen els anys i les lluites per la nostra llibertat individual i col·lectiva semblen allunyar-se de l’actualitat.

No tenim temps per aprendre els noms dels nous càrrecs polítics que ja hem de tornar a anar a votar. Fa un any van ser les eleccions municipals i ara, per decisió del president Aragonès, el 12 de maig seran les catalanes. Cal recordar el que deia: nosaltres acabarem el mandat fins al febrer de l’any 2025. També parlava de la independència, que deu estar amagada.

Si escolteu els partits tradicionals, veureu que diuen el mateix en cada campanya electoral. Deixeu-me, però, que hi posi una cullerada de sal: millorarem la sanitat amb menys metges, poques especialitats i atenció telefònica; millorarem l’educació que ha baixat com un ascensor i els informes Pisa ho han demostrat; mantindrem la funció de la justícia que s’inventa històries, afavoreix els rics i sentencia els pobres; divulgarem l’aprenentatge del català que s’anuncia arreu i es discrimina a casa; incentivarem al jovent que marxi fora perquè aquí, el seu talent, no es valora; augmentarem la desatenció a la gent gran perquè se senti ben cuidada; penalitzarem els propietaris que no lloguen els seus habitatges; incrementarem els subsidis per viure de renda; equilibrarem el país pensant en la capital i oblidant els pobles; mantindrem la puntualitat dels trens més les incidències, i... tot sembla que canviarà per tornar a començar.

Aquí no he posat la immigració perquè el Parlament no en vol parlar. Tampoc he mencionat el cordó polític perquè ja, gairebé, l’han acordat.

En el debat final s’atacaran uns i altres depenent del partit que representen, del poder que han tingut fins ara, de la cadira que han escalfat, dels interessos adoptats, dels salaris que han cobrat... sense pensar profundament en la realitat del nostre país i les necessitats de la nostra gent.

Ja ho veieu, sempre porten un sac que van omplint de mentides que ni ells mateixos poden traginar. I els que fins ara han tingut la responsabilitat de governar se n’obliden quan comencen a parlar de claredat, de pressupostos, de referèndum, de... donant la culpa als adversaris perquè no els han volgut aprovar.

Estic contenta que es presentin altres partits independentistes que no són els de sempre. I tinc ganes d’escoltar les seves propostes esperant que siguin sinceres, clares, engrescadores, positives, innovadores... capaces de generar il·lusió, esperança, progrés, benestar i sobretot recuperar aquella credibilitat tan necessària en els polítics.

VOLEM POLÍTICS SINCERS.