Fa 10 mesos que a Ripoll no guanyem per ensurts i, tot i que podria semblar que ja estem curats d’espants, sembla que siguem protagonistes d’una sèrie de la qual ara s’acosta el final de temporada i sorgiran trames encara més inquietants.

La setmana passada vam viure un dels moments àlgids de la trama, quan la Comissió de Festes va anunciar que canviava el cartell guanyador de la Festa Major per una decisió política, fet corroborat per la mateixa alcaldessa de Ripoll, que deia haver-ho fet per “protegir els drets dels infants i la població de la misogínia islàmica”. No cal entrar a valorar si hi ha hagut censura o no, doncs ha estat reconegut per qui l’ha practicat, però m’agradaria fer alguna observació sobre els motius que esgrimeix per tapar-la.

Caurem al parany i ja podem preveure com s’acabarà la sèrie, perquè aquest final ja l’hem vist més d’una vegada

Malauradament, aquest 2024 ja han assassinat 5 dones i 5 criatures per violència masclista i vicària i no hi ha hagut ni per part de l’alcaldessa, ni de l’Ajuntament, cap paraula condemnant aquests fets. I no, això no és casualitat.

Fa més de 4 anys que sentim la Sra. Orriols erigir-se en defensora de la dona, justificant el seu argumentari contra el vel islàmic, que ella anomena “parrac”, perquè és un element de submissió i control. Però, per contra, l’hem vist abstenir-se al fet que Ripoll fos declarada vila feminista; l’hem sentit negar l’existència de la violència masclista; s’ha oposat a cartells condemnant la violència masclista i contra les agressions LGTBIQ+fòbiques; l’hem vista defensar la segregació per sexe a les escoles, negar l’avortament lliure o permetre activament tota mena d’insults masclistes a les seves xarxes. També l’hem sentit qualificar de “guingueta” el Consell de Dones de Ripoll, recriminar la distribució gratuïta i universal de productes menstruals o criticar el Consorci de Benestar Social sense fer cap reconeixement o propostes de millora de la feina de cures...

Els governants totalitaris utilitzen les mentides institucionalitzades i la desinformació com una manera de control. I el feminisme no n’és una excepció. L’extrema dreta, que en definitiva tem la igualtat en totes les seves formes, s’ha preocupat molt de fer calar aquest missatge utilitzant de manera instrumental el discurs feminista i LGTBIQ+, amb el simple objectiu de justificar el seu discurs racista i xenòfob, mentre s’ignora el masclisme occidental. Us sona?

No ens deixem enganyar, no caiguem en polaritzacions. Denunciem tots els masclismes i assenyalem qui atia l’odi. Si no, caurem al parany i ja podem preveure com s’acabarà la sèrie, perquè aquest final ja l’hem vist més d’una vegada i, llavors, tenim la sensació d’haver estat enganyats.