Ens quedem

El president Sánchez ha anunciat aquest dilluns, després de cinc dies de reflexió, que es queda.


Millor. Sincerament, no crec que estigui el pati per a una convulsió política com la que comportaria la dimissió del president del govern de l’estat.


Els que segur que ens quedem, i no ens cal reflexió de cap mena, som la resta de ciutadans, i em refereixo, perquè em toca personalment, als ciutadans de Catalunya que ens quedem (només faltaria!) perquè som d’aquí, perquè ens estimem la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua i perquè hem lluitat, lluitem i no ens cansarem de lluitar per a millorar la nostra vida de cada dia i perquè no renunciem ni renunciarem a assolir com més aviat millor les cotes d’autogestió, de llibertat i d’independència que vulguem decidir nosaltres mateixos.

 

No s’hi val a jugar amb les nostres il·lusions i expectatives com tenim la sensació que fan massa sovint

 


Ens quedem per continuar defensant una millor sanitat universal, un millor, i més universal, ensenyament per als nostres joves, una política d’habitatge més equitativa i solidària, un reequilibri territorial més real i efectiu, un repartiment més just de les oportunitats i de la riquesa, una justícia més justa i independent, una fiscalitat més equilibrada... i tantes i tantes coses que anem reclamant des de sempre, aquí i arreu.


Estem en període electoral i és, per tant, el moment de reclamar als polítics que es presenten, d’un color i l’altre, totes aquestes no en diré expectatives sinó necessitats reals.


Ho hem fet moltes vegades, no cal tornar-hi. El que sí que cal és reclamar que qui guanyi se centri a posar fil a l’agulla en la millora de tots aquests aspectes que són l’eix central de les nostres necessitats, d’una manera efectiva i eficaç i es deixin de romanços.


Ens quedem. A on aniríem? Però no s’hi val a jugar amb les nostres il·lusions i expectatives com tenim la sensació que fan massa sovint. Si de debò volen treballar per al nostre benestar, per a millorar la nostra vida de cada dia, que centrin el seu treball en totes aquestes coses que necessitem i esperem.


I si no en saben (o no poden) fer-ho millor, que pleguin.