12 de maig, el perill del desencís

Hi ha eleccions, som independentistes i ens costa triar. No sé si és la vostra situació. És la meva. Tampoc és que a altres eleccions quan potser ho tenia clar hagués escrit amb falta de transversalitat, així que tampoc espero que ningú busqui cap resposta concreta en un article així.
Qui no respecta el teu veí, segurament arribarà un dia en què tampoc no et respectarà a tu
Això sí, hi ha una cosa que tinc clara i és a qui no votaré. Carme Forcadell, quan era presidenta de l’Assemblea, ens va ensenyar una cosa que hem repetit sempre com un mantra i que ens ha definit: abans que independentistes, som demòcrates. I això continua sent així. I ser demòcrata inclou defensar els drets civils i polítics, així que convé pensar en qui no ho ha fet. I potser no ens hauríem pensat mai que des d’un moviment com l’independentista haguéssim de recordar això, però ha arribat el moment: Ser demòcrata significa també defensar els drets humans.
Em sap greu haver de recordar-ho en ple segle XXI, però les persones no podem ser discriminades per raó de gènere, sexe, classe social, discapacitat..., i no, tampoc per origen, creences o color de pell. Entenc que hi poden haver moltes situacions concretes que us puguin fer dubtar, però no defalliu. La situació és complicada, ho sé, m’hi trobo. Però recordeu: per sobre de tot, som demòcrates. Vigilem i aprenguem de la història. Qui no respecta el teu veí, segurament arribarà un dia en què tampoc no et respectarà a tu.

