Sí, diumenge hi ha eleccions. Però un servidor de vostès no els parlarà d’això en aquest article, si més no de manera directa. Quan hi ha eleccions, Òmnium es manté a una distància prudent perquè nosaltres no som un partit ni tampoc volem substituir els partits. I, d’altra banda, les nostres línies vermelles en política són prou conegudes: tenen a veure amb el respecte als drets i les llibertats, les col·lectives com a nació i les individuals com a persones.

Sigui quin sigui el resultat de diumenge, però, sí que demanem al Govern que surti escollit de les urnes que posi l’accent en la llengua, una de les urgències que tenim com a nació. I sobre la qual ens pertoca de posar l’accent, des d’Òmnium. Aquesta setmana hem donat a conèixer un conjunt de dades sobre el català que potser han sorprès més d’una persona. Per exemple, que hi ha 2,3 milions de persones a Catalunya que voldrien aprendre o millorar el seu català. I d’aquestes, n’hi ha 1,6 milions que mai han fet cap curs. Majoritàriament (unes 800.000) són persones que han nascut fora de Catalunya i de l’Estat espanyol. No són xifres que surtin de l’atzar: són el resultat de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de Catalunya de 2018 (esperem les dades de la nova enquesta que s’està fent), de l’Idescat i de l’informe del Pla Nacional per la Llengua.

No hi ha prou oferta disponible de places per aprendre’l: cada any se n’ofereixen un total de 120.000 i a aquest ritme, no es dona l’abast

I quin és el problema? Que no hi ha prou oferta disponible de places per aprendre’l: cada any se n’ofereixen un total de 120.000 i a aquest ritme, no es dona l’abast. “Si aspirem a universalitzar i normalitzar el coneixement del català, amb l’oferta actual caldrien 19 anys perquè els 2,3 milions de persones actualment interessades a aprendre o millorar el seu català poguessin fer almenys un curs de català, participar en un grup de conversa o tenir una parella lingüística”, ha dit el president d’Òmnium, Xavier Antich. Afegim-hi més dades: encara hi ha 1,4 milions de persones que no saben parlar català (un 18,8% de la població), 1 milió de persones que no el saben llegir (14,5% de la població) i 2,6 milions que no el saben escriure (34,7% de la població). Més reptes per a qui governi Catalunya els anys vinents. Reptes, però també oportunitats: sobretot, la de fer de la llengua un punt de trobada, la d’involucrar els nous catalans en el país a través d’allò que més el defineix. “Davant dels discursos estigmatitzadors de l’extrema dreta que busquen fracturar-nos com a societat, el català és eina de cohesió social i el fet que hi hagi tantes persones nascudes fora de Catalunya que vulguin aprendre, ho demostra”, diu Xavier Antich. El repte, però, no només és per als governs, perquè som tots nosaltres els que ens podem involucrar en el gran objectiu. Sense anar més lluny, al Ripollès estem impulsant des d’Òmnium grups de conversa informal en català (el projecte Vincles), afegint-nos i complementant la formació reglada que s’ofereix des del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Posem-ho fàcil perquè el català sigui realment de tots.