No sé si dir-ne deixadesa, però l’atenció que presta al Ripollès el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, abans Ministerio de Fomento, és com a molt, paupèrrima. Un maltractament constant. Ja ho havia estat fa molts anys, però continua a hores d’ara. És un pressupost sí, i l’altre també, com a molt amb una inversió d’aquelles que en diríem de “per riure”. I tant s’hi val quin partit polític el dirigeixi: Populars, Socialistes o Socialistes i Comuns.

El primer que em ve al cap són els problemes reiterats a la línia de rodalies de Ripoll a Puigcerdà. Una línia internacional, però que mai prestarà un servei com cal perquè des del Ministerio no hi tenen gens d’interès. Un dia peta la catenària, l’altre un ocell fa una pixarada i es fonen els ploms, un altre uns quinquis roben el coure i sinó, com avui que escric aquest article, Rodalies diu que “una incidència tècnica -sense especificar- a l’estació de l’Hospitalet afecta la capacitat operativa de la línia provocant augments de temps en el recorregut dels trens i alterant les freqüències de pas”.

Vaja, que de Ribes de Freser a Barcelona, viatge d’anada i tornada per anar al metge, per exemple, hi estàs el mateix que als anys seixanta quan em tocava baixar-hi a mi. Hi havies de perdre tot el dia.

Escriure de les deficiències ferroviàries entre la Vall de Ribes i Barcelona amb tren és picar ferro fred, reiteratiu i, si no fos un servei necessari, diria que fins i tot un escrit avorrit

Però escriure de les deficiències ferroviàries entre la Vall de Ribes i Barcelona amb tren és picar ferro fred, reiteratiu i, si no fos un servei necessari, diria que fins i tot un escrit avorrit. Potser quan l’estació de la Sagrera estigui llesta i el desdoblament fins a Vic també, s’hi notarà una millora.

Però i la carretera? El famós “Eje Pirenaico”. La carretera N-260 que havia d’anar de Portbou a Irun? Actualment, només faig el tram de 15 quilòmetres entre Ripoll i Ribes, però quina vergonya. Els qui la fan sovint hi deuen deixar els neumàtics en poc temps. Forats arreu i asfalt desgastat. L’altre dia vaig anar a Puigcerdà, per la collada de Toses, i déu-n’hi-do també quin asfalt tan deixat.

Setmanes enrere l’exalcalde de Ripoll, Pere Jordi Piella, en un article en aquest mateix setmanari, parlava de l’oblit de la variant de Ribes de Freser o del túnel de Toses i dels “moviments dels grups de pressió per millorar els seus beneficis”. Entre aquests grups de pressió cita la multinacional Abertis, propietària del túnel del Cadí. Uns moviments que pressionen la Generalitat perquè desdobli el tram Bagà-Berga per aconseguir desviar trànsit de l’eix de la C-17 cap al túnel del Cadí alhora que incrementen el preu del peatge. Ah, i suposo que ja sabeu que el màxim accionista d’ABERTIS és l’empresa ACS, presidida per Florentino Pérez Rodríguez.

Què sí, que al Berguedà cal millorar les comunicacions, però al Ripollès també.

Però per fer-ho cal finançament, un finançament que a l’N-260 i també a l’R3 de rodalies ha de venir de Madrid. Entenc, doncs, que cal un govern ferm i exigent a Catalunya per fer complir al Ministerio, com a mínim, perquè des de Madrid es garanteixi la inversió en manteniment de vies, tant de tren com de carreteres.

Amb el canvi de nom de “Ministerio de Fomento” pel de “Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana” no n’hi ha prou i amb les promeses de sempre dels partits espanyols i dels sucursalistes a Catalunya, tampoc.