Escric aquestes línies unes hores abans d’anar a votar, i no revisaré demà els pensaments d’avui que aquí quedaran recollits i signats, sigui quin sigui el resultat. Els meus pensaments, que modifico sovint, no canvien d’un dia per l’altre.

Crec, primer de tot, una exageració considerar aquestes unes eleccions històriques. Ja no sé quantes eleccions declarades històriques he viscut. N’he perdut el compte. Totes les guanyades per Jordi Pujol i Soley varen ser declarades històriques pel mateix vencedor durant les corresponents campanyes electorals. Històriques, per a mi, van ser les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de després del franquisme i potser dues o tres més. D’aquí a quaranta anys sabrem del cert si aquestes eleccions han estat històriques o no.

No em fa por dubtar i m’agrada escoltar punts de vista diferents. Crec que és el millor perquè el país avanci

Per a mi ara mateix és històric i preocupant l’important augment de l’adoctrinament polític durant la campanya. La gent de la meva generació vam créixer massa adoctrinats pels capellans que ens inculcaven una fe que no es podia qüestionar, mentre els polítics (no hi havia encara dones polítiques) no predicaven, com ara, unes doctrines, sinó que presentaven una ideologia, és a dir, uns discursos que oferien una determinada visió de la realitat (“visió” i no “fe” és el que vol dir la paraula ideologia) que no era pecat discutir i que proposaven debatre i fins i tot modificar, perquè les ideologies admeten canvis, la doctrina, no.

Aquesta situació d’exacerbat adoctrinament polític dificulta les relacions humanes, genera nefastos cordons sanitaris, com si encara estiguéssim a l’edat mitjana, i encara tanquéssim els jueus en guetos, és a dir, separéssim i declaréssim morts civils aquells que no pensen com nosaltres. S’ha arribat a l’extrem, si ho he entès bé, que una consellera ara en funcions, en nom de la doctrina oficial del govern de la Generalitat, ha imposat una multa a una coneguda política ripollesa per dir una cosa sobre una determinada religió que s’explica i s’afirma com a certa a molts cursos i seminaris universitaris.

No em fa por dubtar i m’agrada escoltar punts de vista diferents. Crec que és el millor perquè el país avanci. Les doctrines, amb l’adjectiu que vulgueu, han generat morts i destruccions (al segle XX, per exemple, comunisme soviètic, nazisme i feixisme; i també ara i abans, algunes religions). Per tant, em sento molt feliç de no saber ara mateix a qui votar i ser un indecís. Tant de bo n’hi hagués més.