El Departament d’Educació ha iniciat, ja fa tres cursos, una formació amb l’objectiu d’activar els Usos Lingüístics dins de L’Àmbit Educatiu (ULAE). Es tracta de fer més present la llengua catalana a les escoles i instituts. Podem pensar que a la comarca del Ripollès, i possiblement les veïnes Osona i La Garrotxa, no cal activar aquest programa, però recordo l’última visita que va fer la Carme Junyent a Ripoll i que, un cop finalitzada la xerrada, va dir que no ens penséssim pas que estem tan bé. Alguna cosa sabia més que nosaltres.

Penseu que si només es parlés una llengua la humanitat no existiria

Mestres i professors coincideixen quan diuen que hi ha estudiants catalanoparlants que tenen tendència a parlar la llengua castellana quan interactuen entre ells. Diuen també que les xarxes poden accentuar aquesta tendència, també la música que escolten, els jocs que juguen... Què fem davant d’aquestes observacions? En són conscients els adolescents dels usos que en fan de la llengua que han heretat? Penso que des dels instituts i les escoles hem de poder eixamplar les mirades tant per part dels alumnes, com dels mestres, professors i de la resta del personal docent. Si la música que s’escolta més és el reggaeton, es tracta de poder-ne escoltar d’altres amb altres missatges i també amb altres llengües, i la llengua catalana hi ha de ser. S’ha de donar prestigi al coneixement dels parlars que es parlen a l’aula, sovint no se’ls té massa en compte i a la literatura que generen tots aquests parlars i la llengua catalana també hi ha de ser. Dic això perquè darrere de la motivació que activa l’ús d’una llengua hi ha el prestigi. I la llengua catalana té tot el prestigi de ser una llengua que forma part de la riquesa cultural de la humanitat. Penseu que si només es parlés una llengua la humanitat no existiria. És bo que els alumnes coneguin els textos teatrals, les traduccions, els espais novel·lístics, la poesia i les cançons que també són poesia, de la llengua catalana i també de les altres que es parlen a l’aula. El reconeixement de les llengües, com a pal de paller de les cultures, activa la cohesió tant a l’aula com a l’entorn. Us animeu a dir bon dia al vostre centre en totes les llengües que s’hi parlen? Els alumnes aprendrien i ens assegurem el somriure de totes les famílies.

Tot aquest esforç que es fa des de les escoles s’hauria de veure reflectit a l’entorn, i no tenir vergonya de dir allò que som. Tots els cartells o plafons informatius que publiquem encara que els receptors siguin espanyols, han d’estar escrits en llengua catalana, encara que hi posem la traducció. No podem negar l’herència cultural d’aquest país petit que veu créixer catalans de famílies d’orígens tan diversos. I si els receptors de les informacions són de tota la península, també hem de traduir els textos al gallec i a l’euskera. Només així domem valor al llegat cultural que existeix a la pell de brau.