No se sorprengui el lector per l’encapçalament d’aquest escrit, i és que el passat dissabte dia 25 de maig van tenir lloc a la vila de les Abadesses dos esdeveniments de caire artístic que justifiquen plenament l’esmentat títol.

El primer, doncs, va ser la inauguració a les dotze del migdia, a la galeria Art60, de l’exposició d’escultures de l’artista Manuel Solà, amb el lema «Pedres de Silenci». Sota aquest títol, l’escultor ha manipulat tot un seguit de pedres procedents de l’espai desèrtic de l’hamada (ubicat entre Algèria i el sud del Marroc) que un cop al seu taller de Tortellà, les transforma mitjançant afegitons de metall diversos, ferro especialment, fins a obtenir unes creacions que venen a ser unes testes antropomòrfiques. Les pedres de l’hamada són còdols de colors i formes variades que el vent, la sorra i el sol han anat «esculpint» al llarg de centenars o milers d’anys. Tal com es pot llegir en el díptic de presentació de la mostra, «les pedres de l’hamada es transformen de la mà d’en Manuel Solà en expressions artístiques que expliquen històries de fortuna i trobada inesperades que només el silenci del desert pot revelar», i d’aquí, d’aquesta darrera frase, en surt el títol de l’exposició; i més encara, «el silenci del desert s’entrellaça amb el silenci de la contemplació, creant un diàleg profund i íntim entre l’espectador i l’obra». A part d’aquests busts també s’hi poden contemplar, primer, una sèrie de kouroi, amb un homenatge a l’artista del manierisme Arcimboldo inclòs, obrats seguint la tècnica de rejuntar materials diferents fins a aconseguir uns torsos de bellesa atemporal i, segon, una mena de carros, en què els pinzells i espàtules hi tenen un protagonisme indiscutible, que simbolitzen el seu viatge creador des del món de la pintura fins a arribar al món de l’escultura.

Avui dia el seu taller-estudi el té al barri vell de Sant Joan de les Abadesses, des d’on encara continua, incansable, el seu treball artístic-creatiu

L’altre esdeveniment, el de la cloenda (al seu moment no es va poder fer l’acte d’inauguració a causa de circumstàncies personals de l’artista), va discórrer a l’Espai d’Art l’Abadia a les sis de la tarda, on en Gerard Sala va cloure la seva exposició, que sota el títol «Entorn», exhibia per primera vegada al públic les lones de gran format, un continu de gairebé vint-i-cinc metres d’amplada per dos d’alçada, que van constituir la seva tesi doctoral per aconseguir una plaça de professor numerari de pintura a l’aleshores recentment creada Facultat de Belles Arts adscrita a la UB; corria l’any 1985.

Val a dir que amb aquesta tesi doctoral en Gerard Sala va ser el primer artista a presentar obra pròpia com a nucli de la citada tesi doctoral, en comptes del que hagués estat més usual que era estudiar o glossar l’obra d’altres pintors, cosa que en el seu dia fou del tot trencadora, a part de controvertida, per bé que anés acompanyada d’un text explicatiu titulat «Síntesi d’un procés pictòric, Anàlisi, reflexió i pràctica». Faig meves les paraules de la historiadora Núria Casals i Cortés quan diu al respecte: «Amb aquesta exposició en Gerard Sala ens fa un regal; no passa cada dia el fet de descobrir una obra tan important i, tanmateix, tan desconeguda i de tanta qualitat, en el conjunt de la vasta producció d’un artista». Val a dir que en Gerard a més a més de pintor és també escultor i poeta, amb poemaris publicats i premiats.

El mot entorn que dona nom a l’exposició ve de la voluntat del pintor de reflectir els elements conformadors del paisatge de Badalona, a mig camí entre la figuració i l’abstracció: en aquest sentit en Gerard Sala considera «Entorn» com l’últim treball important que pintà a Badalona (a partir d’ací començà la seva etapa santjoanina) i tal com diu la historiadora Núria Casals, per a ell li representà una obra pont, l’epíleg dels vint anys transcorreguts des que va acabar els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, i el pròleg del camí que seguiria en el futur. Avui dia el seu taller-estudi el té al barri vell de Sant Joan de les Abadesses, des d’on encara continua, incansable, el seu treball artístic-creatiu.