Això és un no parar! Ja hi tornem a ser! Diumenge cal anar a votar una altra vegada, i costa d’entendre que ens calgui fer-ho tan sovint, però, com deia en l’article anterior, no hi ha cap dubte que la política té un protagonisme fonamental en el nostre dia a dia i, per això, no ens podem permetre deixar de banda que és en unes eleccions a on tenim l’oportunitat de manifestar com volem que siguin les nostres vides i com volem que encarin el govern de la nació aquells que resultin escollits.

La veritat és que costa d’entendre que les eleccions europees, tan lluny com sentim Europa del nostre dia a dia, siguin importants per a incidir i condicionar-lo

La veritat és que costa d’entendre que les eleccions europees, tan lluny com sentim Europa del nostre dia a dia, siguin importants per a incidir i condicionar-lo. Però és així i no podem ignorar-ho perquè si dimitim de dir la nostra, si deixem que s’ho facin, no tinguem cap dubte que s’ho faran i després no tindrem cap força, ni tan sols moral, de queixar-nos si les directrius que es prenguin a Brussel·les, Estrasburg o Luxemburg (ben lluny d’aquí) ens perjudiquen o ens violenten.

Els pròxims han de ser uns anys decisius, sens dubte, amb canvis importants en les comunicacions, en la tecnologia, també per al medi ambient... I ens caldrà que les directives europees que es defineixin en aquests estaments tinguin la sensibilitat, la capacitat, la resolució i l’encert que es necessiten per encarar els reptes socials, tecnològics i mediambientals que segur cal endegar per a la bona gestió en tots aquests àmbits.

Un cop més ens cal reclamar de tots aquells que resultin elegits en aquestes pròximes eleccions que tinguin:

Sensibilitat per copsar el veritable sentiment del poble i les necessitats primeres que s’han d’atendre.

Vocació per a treballar per una causa comuna.

Capacitat per a dissenyar les accions més encertades, per administrar amb eficàcia els recursos.

Convicció per a resistir les contrarietats i adversitats i no desistir del propòsit.

Resolució per a adoptar amb coratge aquelles decisions que ens portin a un estadi millor socialment, econòmicament i nacionalment.

Encert perquè no ens hauríem d’equivocar gaire, i el que ens cal és avançar i superar ben de pressa els estadis intermedis.

Si de debò aquells que surtin escollits incorporessin aquests criteris amb eficàcia, potser no ens caldria anar a votar tan sovint, que ja està bé!