Els líders polítics cada cop es dediquen més a fer l’espectacle per tal d’atraure vots

D’un Temps ençà, a cada jornada electoral que passa (i n’han passat moltes), es repeteix la mateixa pregunta, i cada cop amb més motius de preocupació. Com és que augmenta tant el suport a l’extrema dreta? I anem fent-nos la pregunta un cop rere l’altre, però l’efecte no disminueix, ans al contrari, augmenta. La resposta no és unidireccional, no hi ha un sol motiu o factor, no és simple ni senzilla, i s’ha de basar en l’observació i la sinceritat, sobretot en aquesta darrera, és imprescindible ser honest per arribar a respostes veritables. Podem enumerar diferents factors que incideixen en aquesta progressió cap a l’extrema dreta (que en algunes regions d’Europa ja fa temps que s’està produint). Per exemple l’augment de la diferència entres classes, els rics cada cop són més rics i la classe mitjana s’ha aprimat tant que quasi no existeix. El fenomen dels treballadors pobres, des de la revolució industrial no passava que un treballador no en tingués prou amb un sou per viure. Avui en dia tornem a tenir persones amb dues feines per poder viure (no estalviar). El preu dels aliments!! Però també el gran teatre en el qual s’ha convertit la secció de política dels mitjans de comunicació. Els líders polítics cada cop es dediquen més a fer l’espectacle per tal d’atraure vots, i en aquest territori és on guanyen els “influencers” i els demagogs, on  guanyen aquells i aquelles que construeixen un personatge buit de contingut, però ple de missatges curts i directes que connecten amb les emocions i les frustracions (sobretot amb les frustracions). Un teatre decebedor que allunya de les urnes a les persones que voldrien líders mesurats i raonables. I quan parlem de teatre ens referim a tots els nivells de política, des de la més propera fins a la internacional (fixem-nos amb Estat Units per exemple). Un altre factor que engrandeix l’extrema dreta és la situació bèl·lica en la qual es troba part del món, les guerres se senten cada cop més properes, i la inestabilitat genera por i la por et porta a donar suport a opcions més ultraconservadores, més proteccionistes, i si no hi ha cap opció conservadora raonable es vota a la que hi hagi, fins i tot a la ultradreta si cal, perquè la qüestió és sentir-se protegit per algú que “ho té clar”. Quan en realitat si seguim per aquest camí qui ho tindrà clar seran els drets humans…

Hem enumerat uns quants factors que poden fer créixer el vot d’extrema dreta sense haver entrat, volgudament, ni en la immigració ni en les religions! És la suma de cada un d’ells que ha fet créixer l’extrema dreta, en menor o major mesura, però tots formen part d’aquest augment.

Els extrems no porten a cap bona convivència, de fet, condueixen a la polarització i la confrontació, “amb mi o contra mi”. Aquest és el perill de l’extrema dreta, una societat partida i enfrontada. Si no és això el que volem, la política i els polítics hem de començar a treballar de debò per resoldre els problemes de les persones, abandonem els interessos partidistes i personals, i fem les coses ben fetes.