Fa pocs dies vam conèixer un avantprojecte de llei que sembla que vol posar fre a l’accés descontrolat dels menors a les xarxes socials i que també té l’important objectiu d’evitar delictes i abusos a través de les xarxes. Reforçar la protecció a la infància i l’adolescència ha de ser una prioritat de qualsevol govern. Benvingut l’avantprojecte i, esperem que ben aviat aquesta llei sigui una realitat. Que hi pugui haver mecanismes de control parental i sistemes de verificació d’edat per entrar a les pàgines web ha de suposar un canvi important.

També és cabdal que la legislació pugui sancionar amb més duresa les conductes inapropiades com és el cas de l’assetjament.

Tot això convida a l’esperança i, almenys, corrobora que tots veiem que estem davant un problema en majúscula de conseqüències greus.

L’ús de les xarxes socials té molts avantatges i ens ha facilitat la vida enormement, com ho han fet els avenços tecnològics en general. Però al costat d’aquesta realitat n’hi ha una altra de paral·lela i és que la responsabilitat dels usuaris ha d’estar a l’altura d’unes circumstàncies que són noves i que, a més, canvien molt ràpidament.

Les estadístiques diuen que els nens i els joves cada cop passen més hores davant les pantalles. Això ho saben prou bé les empreses propietàries de les xarxes socials: continguts pensats per captar l’atenció, l’interès i incrementar el temps de dedicació. De mica en mica, o no tan lentament, es genera una addicció que, com qualsevol altra, fa que sigui difícil controlar-se. Aquí hi ha un motiu de preocupació i alarma.

La responsabilitat principal la tenim les famílies i els límits que volem posar

També és molt preocupant l’accés fàcil a continguts poc o gens fiables, l’accés a continguts inapropiats de caràcter violent, racista o pornogràfic.

És, per tant, molt necessària aquesta llei. Corrobora la preocupació de famílies, pediatres, mestres i altres col·lectius que fa temps que constaten que la manca de control té conseqüències molt negatives. Els nens i joves que passen una quantitat excessiva d’hores exposats a les pantalles no entrenen la paciència ni l’escolta atenta i cerquen recompenses immediates sense esforç.

Però no ens farà la feina la llei, sí que ens dona la raó i ens pot ajudar. Però la responsabilitat principal la tenim les famílies i els límits que volem posar. Des de casa i des de ben petits s’ha d’acotar l’exposició i l’ús. Hem de recordar sempre que les pautes bàsiques i essencials de conducta s’assimilen en la família i, també, en la família es mirallen els infants i adolescents. Quan el comportament de l’adult contradiu el missatge tot se’n va pel pedregar.