Ja s’ha posat en marxa el compte enrere per elegir el 133è president de la Generalitat, amb indicadors que ens avisen que els pactes seran més que complicats, ja que sembla que a dretes i esquerres els costarà posar-se d’acord. Hem de creure que estem davant divergències profundes entre dues ideologies antagòniques? Sembla obvi que la dicotomia avui en dia té poca validesa objectiva, ja que si bé al PSOE costa fer-lo d’esquerres... que Junts es reconeix de dretes? No serà que es mouen per altres paràmetres? Jo, com que soc un antiquat, a qui no importa autoqualificar-se d’esquerranós, em ve de gust reivindicar com poden ser de diferents les derivades quan manen uns o altres.

Ho faré d’acord amb una repassada general dels governs que he sentit sempre més propers, els que s’han esforçat per millorar la fesomia del meu poble, Ripoll, ja des del minut zero de la recuperació de les llibertats. Fem un repàs (per força comprimit) de com veig que ha anat.

Vam tenir una primera etapa que el govern fou d’esquerres, reconegudes com a tals. Amb l’alcaldia de Pere Jordi Piella el poble va reviscolar, va esforçar-se molt per deixar enrere tants anys de foscor. És clar que tot era per fer! Tanmateix, el salt endavant ens va afectar en el macro i en el micro a tots: pavelló, piscina coberta, torre de comunicacions del Catllar, variant del Calvari, pont de Ripoll, endreça generalitzada del poble...

Després va venir una etapa de govern de dretes, liderat per Eudald Casadesús. No puc dir que el consideri un mal govern. És clar que es van fer coses!, però vam poder copsar com el conservadorisme de fons ho va alentir força tot: recordem el bloqueig del solar de la Lira, la marxa enrere en el tema Ordina, el Pla General encallat, massa por a les reaccions populars.

Em ve de gust reivindicar com poden ser de diferents les derivades quan manen uns o altres

Després van tornar les esquerres al govern comandades per Teresa Jordà. I el poble va recuperar embranzida. Van ser anys frenètics: Desbloqueig i creació de la plaça de la Lira, un nou Pla General, el pas molt valent per fer zona de vianants el centre històric (per a mi genial el concepte, encara que poc reeixida la traducció sobre el terreny), recerca de finançament exterior per fer, entre altres grans obres, el magnífic museu, el Pavelló de l’Avellaneda, etc.

El cicle va acabar i va tornar la dreta al consistori de la mà de Jordi Munell. I vam anar entrant en zona de decandiment. Que es va agreujar quan l’alcalde va assumir duplicitats fent de diputat al Parlament i d’alcalde a estones. Anys de grisor de govern poruc que massa coses van entrar en mode pausa. El resultat final? Doncs entenc que la desconnexió govern-ciutadania va fer-se més que evident en les eleccions del passat mes de maig.

Sí, fa un any (que se m’ha fet molt llarg) que vam encetar una etapa convulsa, amb l’extrema dreta governant-nos. Extrema dreta. Algú pot dir-me d’algun país que hagi resolt dèficits, millora de la societat, fet un salt endavant sota un govern d’aquestes característiques? Alemanya & Hitler, Itàlia & Mussolini, Espanya & Franco, E.E.U.U. & Trump, Brasil & Bolsonaro, Anglaterra & Johnson... em podeu posar noms en positiu d’aquesta ideologia que equilibrin la balança? Jo no els conec.

A Ripoll, doncs, temo molt que aquest govern actual de dreta extrema, ploramiques, ens farà perdre anys transcendents, valuosos, que s’anirà tirant només d’inèrcies. Sobretot dol quan mirem i copsem com els pobles veïns s’espavilen, ens passen la mà per la cara elaborant i tirant endavant projectes de futur que a Ripoll no hi són. Ni se’ls esperen...

Postdata. Quedi clar que l’escrit en cap cas significa el meu aval per un altre tripartit al govern de la Generalitat.