Fa anys que escolto la mateixa frase i no l’acabo d’entendre perquè qualsevol persona adulta sap que per fer i tenir coses es necessiten diners ja sigui per menjar, viatjar, estudiar, anar a un concert, al cinema, etc. Per tant, si volem un habitatge digne, hem de treballar i potser llavors podrem pagar un lloguer i al cap de molts anys, si cal, comprar-lo.

Ja sabem que un dels articles de la Constitució espanyola diu que tothom té dret a un pis o a un habitatge, però en cap cas “diu” que serà regalat. També sabem que hi ha polítics mediocres que pensen poc en el bé comú.

Un pis pot ser el més bonic i entranyable de tots si qui hi viu l’ha aconseguit amb el seu treball diari. També, si hi ha els elements més bàsics per gaudir-ne. El que sí que ha de tenir, però, és un balcó per si tornen a venir més virus semblants a la covid que ens obliguin a aïllar-nos.

Voler, voler, tots volem moltes coses, però s’han de pagar de manera individual

Voler, voler, tots volem moltes coses, però s’han de pagar de manera individual. Exemple: arriben estrangers i immigrants a casa nostra i el primer que fan és tenir una adreça d’un pis per poder demanar a l’ajuntament el seu empadronament. Automàticament reben alguns privilegis com la sanitat, l’educació i ajuts econòmics pagats per nosaltres sense que hagin contribuït en res a excepció d’alguns problemes afegits. És, a partir d’aquest moment, que comencen a gastar de la guardiola col·lectiva.

Hi ha lleis que no estan ben fetes, és cert! I s’han de canviar.

Hi ha privilegis que s’allarguen al llarg dels anys, és cert! I s’han de limitar, controlar i alguns s’han d’eliminar.

Per tot el que he exposat crec que els estrangers i els immigrants han de tenir els mateixos deures que tenim tots com respectar els valors del país d’acollida, aprendre la llengua pròpia, complir les normes i prohibicions, formar-se i buscar feina per mantenir-se. I si en sis mesos o un any no han fet res potser caldrà portar a la pràctica la normativa andorrana, que en aquest tema és molt estricta: o s’adapten o han de tornar al seu país.

Qui treballa, contribueix al creixement de la nostra nació. I qui només s’aprofita de subvencions i ajudes no pot ser benvingut. No volem aprofitats, ganduls o indignes. Volem aquelles persones que practiquen l’actitud de les tres R’s: el RESPECTE, la RESPONSABILITAT i el RIGOR.

Segurament que així podran aconseguir un pis digne!