Durant el mes de maig hi va haver eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea, el nostre òrgan de govern, i després d’aquestes eleccions, tocava escollir-ne el president. Quan va acabar el ple constituent, fa més o menys un mes, va saltar la notícia que Lluís Llach, el soci més votat a les eleccions, no aconseguia ser president perquè no tenia el suport de dos terços del Secretariat.

Des de fora l’Assemblea és un fet que costa d’entendre i crec que val la pena poder-lo explicar. Les eleccions a l’Assemblea, tal com en principi són les del Parlament, no són per escollir-ne un president o una directiva, sinó per escollir els membres del Secretariat o del Parlament que escolliran el president. Ens hem acostumat que qui encapçala la llista de la província de Barcelona de cada partit, sigui el candidat o candidata a presidir la Generalitat, però això no té per què ser així, ja ho vam veure amb el pas al costat d’Artur Mas, qualsevol parlamentari pot ser president.

Convenia avançar i tornar-se a posar a treballar

A l’Assemblea passa una mica el mateix: qualsevol persona que sigui escollida per al Secretariat, encara que s’hagi presentat per al bloc nacional, el sectorial, el jove o el d’alguna regió, pot esdevenir president. Lògicament, els del bloc nacional (on pot votar tothom) tindran més vots que els d’alguna regió on pot votar menys gent o dels joves, però això no vol dir que hagin de ser els principals candidats.

Ser diputat al Parlament ja pressuposa una dedicació exclusiva, però ser secretari a l’ANC justament, com que no es cobra, pressuposa el contrari. Per això, a l’hora d’escollir els càrrecs directius, el Secretariat té en compte altres coses: vinculacions o desvinculacions partidistes, temps de dedicació, capacitat de coneixement de què comporta el càrrec, vinculació, respecte i coneixement de l’entitat, capacitat d’entesa entre els diferents membres del ple, etc.

Lluís Llach, tot i ser un famós i ferm defensor de l’independentisme i, per tant, el soci més votat, segurament, a ulls del ple, no acabava de complir tots els requisits i segurament per això no aconseguia el suport suficient fins i tot quan l’altre candidat ja s’havia retirat. Però, tot i això, convenia avançar i tornar-se a posar a treballar. Així que finalment va ser escollit al segon ple i acabarà sent un bon president. Hi confiem!