Els gegants de Ribes de Freser, en Manelic i la Núria, s’han quedat sense padrins en pocs dies. Primer va ser el decés del padrí, l’exalcalde Ricard Rodríguez, i aquest dilluns ha mort la padrina, la Marta Ferrusola.

A la Marta la vaig conèixer fa més de quaranta anys. Va ser a causa de a la meva primera feina, quan feia de llauner i havia d’anar a treballar a la seva residència de Queralbs, a Cal Ferrusola. Primer el seu pare i després ella eren els qui donaven les ordres i manaven la feina que s’havia de fer. La Marta era una dona sorruda i malcarada amb aquells que no li volien cap bé i li buscaven les pessigolles. De fet, tenia força el caràcter del seu pare. Ho va demostrar en la seva compareixença al Parlament quan s’investigava a la família pel patrimoni familiar.

Un document manuscrit que es va fer públic durant la investigació de l’anomenat cas Pujol i que se li atribueix a ella va servir per donar munició als seus detractors. Es tracta del document on, presumptament, per fer transferències bancàries, es presentava com “la mare superiora de la congregació” i demanava el traspàs de dos missals -dos milions de pessetes- “de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia” -els investigadors apunten que es tractava del fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola-. Uns fets que després de deu anys d’investigacions encara no s’han jutjat.

La Marta era una dona sorruda i malcarada amb aquells que no li volien cap bé i li buscaven les pessigolles

Però la Marta Ferrusola també era eixuta en la conversa i te les deixava anar quan se li trencava l’aire o els plans familiars. Ho sé per experiència, ja que a l’estiu de 1991 durant el declivi de l’URSS vam anar, conjuntament amb el company i amic Miquel Diumé de RNE, a casa seva a Queralbs. Altres estius hi havia trucat prèviament, però aquell no. Ens hi vam presentar sense cap trucada prèvia per obtenir l’opinió del president Jordi Pujol sobre aquells esdeveniments de repercussió mundial que acabarien en la desintegració de l’URSS.

La seva rebuda va ser, dirigint-se a mi: “No has trucat aquesta vegada, no! Teníem previst anar a comprar junts i ara hi hauré d’anar tota sola per culpa vostra. Passeu pel terrat que a dins està fregat!”. Evidentment, vam passar per on ens va dir i el president ens va fer les declaracions sobre el conflicte polític a l’URSS sense cap menció a la rebuda de la seva dona.

Fos com fos ella sempre feia costat al seu home, al president Jordi Pujol i, com a mare, protegia als seus set fills. Una dona aposentada en el seu paper de primera dama de Catalunya en els anys en què CiU va governar el país.

Excursionista i amant de la muntanya acompanyava sempre el seu marit a les excursions que feia pel Pirineu. Vam coincidir al cim del Puigmal el setembre de 1985 quan el president Jordi Pujol, que estava a Queralbs, va voler homenatjar els catalans que havien fet l’Everest el 28 d’agost d’aquell any pujant pel camí més llarg. La Marta i altres familiars van pujar per Fontalba i esperaven al cim l’expedició que encapçalava Jordi Pujol. Ells dos es van fondre en una abraçada al cim de la muntanya més alta de la Vall de Ribes.

També he vist a la Marta Ferrusola preocupada pel caire que prenia un acte públic. Va ser el mes d’abril de 1990 en un sopar de l’Imserso a Lloret de Mar amb prop de 300 jubilats de tot l’estat espanyol. La majoria eren funcionaris o militars jubilats de l’època franquista. Els enfrontaments dialèctics van començar quan un grup de jubilats d’Euskadi van saludar en català i en eusquera al president Pujol i a la Marta i just després van començar a cantar una cançó en el seu idioma. Una bona part dels jubilats espanyols es van revoltar, els van insultar i els van acusar d’etarres. Jordi Pujol des de la taula presidencial, dret i aixecant la veu, se’ls hi va encarar i els va donar una lliçó constitucional de parvulari que malauradament no va tenir cap efecte. Veien el caire que agafava tot plegat la Marta agafava pel braç al seu home i l’estirava per fer-lo seure. Li anava dient: “Deixa-ho Jordi, seu, seu si et plau. Deixa-ho!”. El president no li va fer cas i molts dels jubilats van abandonar el menjador i van formar un passadís per on van sortir les autoritats sota una pluja d’improperis, insults i fins i tot escopinades.

Mentre va tenir vida pública Marta Ferrusola va participar i va exercir càrrecs en diferents organismes i entitats benèfiques. Aquesta activitat es va trencar l’estiu d’ara fa quatre anys a causa d’una caiguda quan passava uns dies a Queralbs. Arran d’aquesta caiguda el seu estat va anar empitjorant i els metges li van detectar la malaltia de l’Alzheimer. Finalment, va morir dilluns passat a causa d’una pneumònia a l’edat de 89 anys. ACS.