Una reflexió

Cada matí tinc el costum de mirar al fanal on es col·loquen les notificacions de les persones que deixen aquest món. No és cap acció morbosa, és tenir la informació al dia dels amics i coneguts que no veuré mai més. Quan molts de la meva generació marxen m’entristeixo, s’acumulen els records i això em porta a reflexionar què puc fer, el temps que em queda, per col·laborar a deixar un país millor per la meva família i la de tots els catalans.
Individualment, poca cosa puc fer per revertir res, per tant, m’he de refiar dels que tenen a les mans la possibilitat d’orientar el país en una direcció o una altra i aquests són els polítics.
Avui no faré cap crítica de les batalletes i de l’egoisme en què estan involucrats actualment els partits. La veritat és que cada dia els entenc menys, per això només puc exposar el que jo desitjo.
Individualment, poca cosa puc fer per revertir res, per tant, m’he de refiar dels que tenen a les mans la possibilitat d’orientar el país en una direcció o una altra i aquests són els polítics
Vull que el meu país sigui lliure, que depengui d’ell mateix econòmicament, que la nostra llengua sigui reconeguda arreu, que la nostra societat no es desdibuixi, que els nostres valors es continuïn transmetent de pares a fills i nets, que la sanitat recuperi la seva eficàcia, que tothom tingui una feina digna que permeti aconseguir un lloc adient per viure, que tothom pugui defensar les seves idees sense por, que l’ensenyament en general tingui un projecte propi adequat a un futur millor per a Catalunya, que la gent gran no hagi de viure en la precarietat, que els transports públics siguin eficaços i que la seguretat i la justícia serveixin realment per a l’objectiu que es van crear.
Catalunya és una nació que vull que sigui una democràcia plena i els polítics tenen l’obligació de solucionar totes les mancances que tenim. La meva arma és el vot, per tant, en pròximes eleccions, quan siguin, eliminaré els focs d’artifici que tots els partits polítics segur que faran. Ni dretes ni esquerres ni cap color: el meu vot serà per al grup polític que defensi tot allò que desitjo.
Si cap, en el seu programa de govern, s’hi apropa, votaré en blanc com a protesta i quedaré amb la consciència tranquil·la d’haver fet el que les meves possibilitats i les lleis em permeten: votar sense cap cotilla.

