Els meus estius d'infantesa venien marcats per l'arribada del gelater, el casal i els quaderns d'estiu, vagar pels carrers, les basses, les festes de barri i dels pobles veïns, la piscina i les vacances amb la família en un apartament amb matalassos a tots arreu. Els dies transcorrien entre platja, piscina, dinar, sèrie, bicicleta... i a esperar el sopar. El mateix ritme, dia a dia, amb sorpreses puntuals en forma de minigolf, atraccions o menjar una copa plena de maduixes i gelat.

És obvi que la nostra vida, com la societat, ha canviat molt. Tenim els nostres desitjos a un clic i aquest és precisament el motiu de molts dels maldecaps. Ja no acceptem la repetició ni la monotonia. I el descans, com l'avorriment, se'ns fa insuportable. Les noves oportunitats que ens han portat les xarxes socials han vingut acompanyades de problemes emocionals, especialment preocupants entre la canalla. Tenim el món al nostre abast, però amb interessos econòmics i ideològics amagats darrere. No és d'estranyar, doncs, que el masclisme, el racisme, el negacionisme, els salvapàtries i tantes altres coses que en ple segle XXI ja haurien d'estar superades, avui estiguin en voga alhora que ajuden a augmentar l'egoisme i la necessitat de satisfer els propis interessos ara i aquí, sense importar l'altri, i culpabilitzant-lo sempre de les pròpies frustracions.

Les noves oportunitats que ens han portat les xarxes socials han vingut acompanyades de problemes emocionals, especialment preocupants entre la canalla

Com a persona adulta intento lidiar com puc amb els nous temps. Com a mare tinc l'obligació d'oferir eines als meus fills perquè en el present i el futur puguin gestionar totes les situacions i emocions. Els transmeto informació i valors perquè esdevinguin persones cíviques i no deixar que sigui un mòbil qui els eduqui en exclusiva. I ho intento fer recordant que encara que no veiem una cosa, aquesta continua existint i que prohibir sol augmentar el desig. Com a política, de pas i al servei d'una causa, crec que hem de crear una societat informada, crítica i participativa, que millori la vida de les persones i l'entorn. Al meu entendre és l'única manera de dignificar-la i no caure en paranys d'il·lusionistes que utilitzen a la ciutadania pel seu propi benefici.

En una setmana marcada pels Jocs Olímpics, cal no oblidar el que a priori és el seu esperit, la importància de la combinació de l'esforç, la constància, el respecte i la responsabilitat en les nostres decisions per arribar a l'èxit personal i col·lectiu.

Potser és moment de permetre'ns parar i pensar en aquests, deixar la immediatesa i gaudir del temps lliure per saber on anem i què volem. Però una pista: el que ens fa feliços, una vegada tenim les necessitats bàsiques cobertes, no és que les persones del nostre costat tinguin papers o siguin més pobres que nosaltres, sinó coses com un gelat, jugar amb les amistats d'igual a igual, les carícies, la música, fer esport, llegir... Però sobretot poder comptar amb aquelles persones que són refugi. Bon estiu.