No és pas cap secret que els mesos estivals de juliol i agost, agost especialment, són els mesos per excel·lència per fer vacances i gaudir-ne a cor què vols, tot i que el tret de sortida el sol donar la revetlla de Sant Joan, la jornada del qual ens regala la nit més curta i el dia més llarg.

He de confessar que jo encara em distribueixo els meus quefers i horaris per cursos, com quan treballava d'ensenyant, malgrat que ja fa cinc anys de la meva jubilació del món de la docència; he triat encetar aquest escrit de caràcter volgudament vacacional amb un poema titulat «Quan», de la poetessa Isabel Barriel, que està impregnat d'aquesta concepció del temps ordenada per cursos; diu així:

«Quan arribin les revetlles // i els dies s'omplin d'hores.
Quan l'escola tanqui les portes // i les nits curtes pintin un mapa d'estels.
Quan el calendari iguali els dies // i els despertadors es quedin muts.
Quan arribin a l'estiu les vacances // farcirem els horaris de lletres blanques
les ralles de sanefes amb flors // i els capvespres de colors.»

I és que és ben això mateix: un cop acabades les classes, amb les aules buides d'escolars, aleshores als docents els pertoca una altra tasca, no menys exigent i responsable que la pròpia dels dies lectius, que no és altra que la de començar a preparar el nou curs... val a dir, però, que aquests dies preparatoris ja no estan tan marcats, ni de bon tros, per la dictadura del despertador que ens obliga(va) a matinar per arribar puntualment a l'escola o a l'institut; el tic-tac incansable del rellotge i l'estridència de l'alarma deixen pas a poder-se llevar a hores més tardanes, d'allargar aquells minuts de mandra que tant de gust venen i que se'ns posen encara millor, de fer uns horaris transmutats en no-horaris, molts més relaxats i un punt deixondits també.

Que ningú no es pensi, si us plau, que en el món de la docència hi hagi dos mesos i escaig de vacances d'estiu

Ara bé, que ningú no es pensi, si us plau, que en el món de la docència hi hagi dos mesos i escaig de vacances d'estiu (el típic tòpic de les «vacances de mestre!!»). No. Malgrat que aquest mite, si se'm permet l'ús d'aquesta paraula, està d'allò més estès, cal dir que s'allunya, i força, de la realitat, ja que el mes de juliol, un cop entregades notes i informes, acabades les reunions amb els pares, mares o tutors legals, arriben les hores i els dies per configurar, tal com he expressat unes línies més amunt, la programació per al curs vinent, de trobades amb els i les col·legues de cicles i departaments, segons parlem de Primària o de Secundària, de reunions més extenses amb tots els membres dels diferents equips docents del centre per fer una avaluació i valoració crítica, entre altres coses i temes, del curs tot just finit, d'anar a fer cursets de formació a les diferents Escoles d'estiu de Catalunya per estar al dia dels nous conceptes i mètodes pedagògics, de les reunions dels equips directius per enllestir una cosa que és fonamental per al bon funcionament de qualsevol centre escolar, com és el de deixar ben lligar el tema horari –de docents i discents– i el del personal encarregat d'impartir docència...

A l'alumnat li toca el descans després de poc més de nou mesos de lliçons, deures, exàmens, sortides i activitats diverses, però també és just que als docents els arribi el merescut repòs de poder fer un, i recalco el numeral «un», mes sencer de desconnexió: el mes d'agost, car el juliol és lectiu, com he dit, però amb una casuística i ritmes diferents dels habituals dels altres mesos del curs escolar.

I per acabar aquest escrit, fer-ho amb uns altres versos també de la poetessa Isabel Barriel que, un cop acabats els matins de platja, piscina o passejades, tardes d'orxates, birres i/o gelats i vesprades o nits de sopars a la fresca, ens anuncien que:

«Vindrà setembre, com sempre,
per daurar el raïm als camps,
i per tancar unes vacances
que arribaran ja al seu final.»