Si em remunto 15 anys endarrere, tot i ser una persona molt activa a nivell d’entitats i activitats del poble a on visc i estimo, que és Sant Joan de les Abadesses, no tenia cap intenció de posar-me en política, en el sentit de participar directament a l’ajuntament o a qualsevol institució, suposo que per l’animadversió que tenim la ciutadania en general vers els polítics o partits polítics actuals. Quan em van proposar entrar a l’equip d’ERC a l’ajuntament el 2015, després d’analitzar-ho molt, vaig assentir sobretot per dos motius: el primer va ser perquè estàvem en un moment en què els que sempre hem cregut en la independència del nostre país ho vèiem més possible que mai, i volia aportar el meu granet de sorra, i el segon és que volia aportar quelcom per al meu poble, ja que no estic del tot satisfeta amb la gestió actual (moltes pedres i endeutament, i poca aposta pels temes més socials, oportunitats pels joves i després de tants anys, massa autoritarisme).

Ningú va dir que seria fàcil, però cal tornar a reconnectar entre tots els que hi creiem

Aquest pas, per oportunitats que et dona la vida, em va portar a poder participar també activament al govern del nostre país, amb un paper transcendent en el que va ser l’1 d’octubre, una efemèride que encara que ara sembla que ens queda lluny, es històrica, i que no va ser un pas en fals. Hi ha hagut conseqüències importants, i sobretot a nivell personal per a alguns i algunes líders del moment. Vam aprendre molt i per a mi és un trampolí imprescindible que ens portarà cap a l’objectiu. A més he pogut participar activament en la gestió de les polítiques agràries del país, cosa que com a Doctora Enginyera Agrònoma que soc, ha estat com un somni fet realitat.

Ara estem en un punt complicat de desencís, i els resultats electorals així ho han reflectit, sobretot en la baixada de participació dels partits independentistes, que ens ha portat a perdre la majoria. Davant d’aquest escenari, tenim dues opcions: tirar la tovallola o seguir lluitant per aquests anhels de tenir un país més lliure, més pròsper i socialment més just. Jo de moment encara tinc energia, ganes i sobretot confiança en què això és possible. Ningú va dir que seria fàcil, però cal tornar a reconnectar entre tots els que hi creiem, tornar a generar aquesta confiança per fer d’aquesta lluita, una lluita compartida, que és l’única manera de fer-ho possible, i sobretot renovar anhels i lideratges.