Des de fa molts i molts anys, de tant en tant, hi ha muntanyes on el bestiar desapareix per art de màgia. És un secret a veus que es tracta de robatoris i tots sabem qui ho fa, però com que no ho hem pogut demostrar, en certa manera hem de callar. Quan els animals són a pastures d’alta muntanya és evident que el control que fem d’ells no és tan precís com quan els tenim a casa i els veiem a tots cada dia. Poden patir accidents o alguna malaltia i els podem perdre. Els ocells carronyaires els fan desaparèixer en qüestió d’hores fent la seva funció essencial en el cicle de la vida.

Tenim un nou escenari polític que podria servir per posar sentit comú i per deixar que les paraules maques cap al nostre sector es converteixin en fets

Ara bé, quan els animals que no trobem no són ni un ni dos, més aviat més, i ho comuniquem al Departament corresponent, als agents rurals, i posem denuncia als Mossos, que poca cosa volen o poden fer, resulta que la normativa ens diu que hem de registrar aquests animals com a desapareguts i que, en aquest estat de registre, només hi poden ser un any. Passat aquest temps s’ha de notificar la seva mort. Però vet aquí el sense sentit de les normatives de despatx: si donem per morts els animals, la denúncia queda arxivada i tal dia farà un any! Per a més greuge, el Departament és capaç de fer-te una inspecció i sancionar-te econòmicament perquè no has comunicat la baixa d’aquests animals. Ni presentant recurs explicant el raonament i presentant la denúncia com a justificant, serveix de res.

La famosa frase que deixen anar els nostres polítics i tècnics experts a cada reunió o discurs és sempre “estem al vostre costat”. Doncs aquest és el costat que ens fan. En lloc d’ajudar, només serveixen per entrebancar.

Tenim un nou escenari polític que podria servir per posar sentit comú i per deixar que les paraules maques cap al nostre sector es converteixin en fets. De moment, comencem malament: han tornat a separar la conselleria d’Agricultura de la de Territori i Medi Ambient. Això suposa una pèrdua de pressupost molt important, però el que ens preocupa més és que tot el que es decideix territorialment i mediambientalment ens afecta directament i no se’ns contempla com a part de la solució sinó que, mentalitats basades en un ecologisme i proteccionisme mal entès, ens veuen com un problema. Aplicarem el benefici del dubte i d’aquí a un any farem balanç, però també farem recompte de les ramaderies que hauran plegat.