"I, tu, què vols aprendre aquest curs?" Aquesta és la pregunta que tanca el vídeo promocional d'inici de curs que el Departament d'Educació ha publicat a les seves xarxes socials. D’entrada, més que aprendre, jo voldria entendre per què hi sobra una coma en aquesta pregunta. Potser és un joc de paraules que se m'escapa, però si es tracta d'una errada de puntuació, comencem bé!

El vídeo és breu, però no podrien haver fet una millor metàfora del que ens espera aquest curs. Primer, un error de qui diu que ha pactat amb l'OCDE mesures per revertir els mals resultats dels informes PISA. Podrien començar per corregir els errors del propi Departament. La resta, ja aniria baixant en cascada.

En segon lloc, el que ens espera són graons, molts graons. Les companyes de l'ACPAD han observat amb estupefacció que el vídeo mostra imatges d'un centre gens accessible i d'uns alumnes gens diversos, enviant així un missatge de total i absoluta indiferència i invisibilitat cap als alumnes amb mobilitat reduïda o discapacitat.

La inclusió i l'educació no són opcions, són drets, i un curs més començarà amb la seva vulneració

Les famílies i l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) ja se senten prou ignorats en el seu dia a dia com perquè ara el Departament els ofereixi aquesta petita declaració d'intencions del que els espera aquest curs. Alguns d'aquests pares i mares encara estan esperant la trucada que els asseguri la vetlladora, el transport adaptat o la infermera escolar per garantir que els seus fills i filles puguin anar a una aula ordinària. Mentrestant, s'hauran de quedar a casa o anar a un Centre d'Educació Especial (CEE), fent just el contrari del que promou el decret d'Educació Inclusiva que la mateixa administració catalana va aprovar per unanimitat fa set anys.

Segons Dincat, la federació d'entitats catalanes de l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, més de 8.000 alumnes amb NEE han començat el curs sense un desplegament efectiu de l'educació inclusiva, mancats de recursos i suports per garantir que aquests nens i nenes puguin anar a les aules catalanes. La inclusió i l'educació no són opcions, són drets, i un curs més començarà amb la seva vulneració.

El "bon inici de curs" que ens desitgen, per tant, serà per les famílies i l'alumnat que podran pujar alegrement aquestes escales costerudes que ens ensenya el vídeo i que no necessitaran cap suport. Això sí, ja veurem després com ens en sortim tots plegats amb les competències de comprensió lectora i de matemàtiques.

Tampoc crec que sigui un curs especialment fàcil per a les més de 700 escoles d'alta complexitat que existeixen a Catalunya i que, d'entrada, ja comencen mancades dels recursos necessaris. Ni per als docents i l'alumnat que començaran el curs en un dels 79 centres en barracons que hi haurà escampats pel territori. Una realitat que tampoc es reflecteix en el vídeo del Departament.

Em podeu acusar de destacar allò negatiu, però és que per destacar allò positiu i assegurar que tot anirà bé ja hi tenim l'administració, que es gasta amb publicistes el que no es gasta en correctors i en suports, per dir-ho suaument.

Dit això i amb el cor a la mà: bon inici de curs, famílies, docents i alumnes! Que els esglaons que ara fan pujada es converteixin en rampes d'accés cap a una inclusió efectiva i cap a un sistema que respongui a la diversitat i a totes les necessitats.