El doctor Genís Casademont de Ametller és, sense cap mena de dubte, una figura emblemàtica de Sant Joan de les Abadesses. Va arribar a la nostra Vila l'agost de l'any 1973 amb només 30 anys, substituint el doctor Enric Franch, i durant dècades, aquest metge dedicat i compromès va esdevenir un pilar fonamental de casa nostra, oferint no només la seva experiència mèdica sinó també un suport humà incondicional als santjoanins i a les santjoanines.

La seva experiència com a internista a l'Hospital del Mar a Barcelona va servir per importar una visió diferent de com s'havia d'exercir la figura de metge de poble. En aquest sentit, va impulsar la creació d'un consultori municipal que aplegués tot el personal sanitari, abandonant així l'antic costum dels seus predecessors d'ubicar el consultori mèdic al mateix domicili del metge, i va aprofitar les estructures de l'antic hospital municipal per encabir-hi els futurs consultoris adreçats a les visites externes. En l'àmbit mèdic va avançar per erradicar el Tifus i les Febres de Malta, presents encara a la Vila i va impulsar de forma efectiva plans d'actuació per controlar el tractament de les aigües de les fonts públiques i el sanejament de les vaques lleteres, disminuint un gran nombre d'infeccions que en derivaven.

Des de les diverses consultes a Sant Joan de les Abadesses, el doctor Casademont va atendre generacions senceres, guanyant-se el respecte i l'afecte de tothom qui el coneixia. No només es va distingir per la seva capacitat professional, sinó també per la seva proximitat i sensibilitat. En una època on les relacions entre metge i pacient eren especialment properes, ell va saber connectar amb cadascun dels seus pacients, escoltant-los amb atenció i tractant-los amb una humanitat que sovint superava els límits de la seva tasca estrictament mèdica.

No només era el metge del poble, sinó també un amic i conseller, algú a qui la gent confiava les seves preocupacions, tant de salut com personals

La seva jornada laboral sovint s'allargava més enllà de l'horari habitual, amb visites a domicili i atencions fora de consulta que demostraven el seu compromís i la seva entrega. En molts moments, el doctor Casademont no només era el metge del poble, sinó també un amic i conseller, algú a qui la gent confiava les seves preocupacions, tant de salut com personals.

Nascuts en un moment en què la medicina encara no comptava amb els avenços tecnològics que coneixem avui dia, qui no recorda les frases de "Qui és l'últim pel doctor Casademont?" o "Qui és l'últim del doctor Garcia?". Fins que les sala d'espera de l'actual Fundació Emma no es buidava la jornada no s'acabava. Clara vocació de metges de poble.

Al llarg dels anys, el doctor Casademont va veure com la medicina i la societat canviava i evolucionava. Va adaptar-se als nous temps amb la mateixa energia i passió que l'havien caracteritzat des dels inicis, mantenint sempre l'essència del seu tracte proper i humà. Segurament, la seva capacitat d'adaptació i la seva voluntat d'aprenentatge continu van ser també una inspiració per als professionals més joves que van tenir l'oportunitat de treballar amb ell.

El llegat del doctor Genís Casademont perdura avui en el record de tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i compartir-hi moments. La seva figura representa una època de la medicina en què el factor humà era tant o més important que els coneixements científics, i ens recorda la importància de posar les persones al centre de qualsevol activitat professional.

La seva implicació va anar més enllà del que s'esperava d'un metge de l'època. Sempre disposat a ajudar i a aconsellar. I, és així com l'hem pogut continuar gaudint des que es va jubilar l'any 2012. Aconsellant i opinant. Ho feia a les trobades diàries a les terrasses del Passeig Comte Guifré, conjuntament amb els seus bons amics Enric Armengol, desaparegut recentment, i el catedràtic Josep Maria Rex, entre altres, per tal d'analitzar l'actualitat social, científica, econòmica i política del país i d'arreu del món. Era un plaer poder conversar amb ell i comentar qualsevol notícia rellevant que se'n fessin ressò els diaris o les ràdios del país. Especialment, les entrevistes de "La Contra" de La Vanguardia, que sempre li agradava comentar.

En Genís Casademont de Ametller ens va deixar en plena celebració de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses i va ser enterrat el passat dia 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya, i pel seu desig personal la Senyera va cobrir el seu fèretre durant la vetlla i la missa de comiat. Ens deixa un amant de la nostra Vila i un defensor de Catalunya i de les llibertats, tal com vaig poder comentar amb afecte a la seva companya de vida, la Montserrat Portell, amb qui ha compartit més de 50 anys i amb la qual ha format una extensa família.

Sant Joan de les Abadesses no seria el mateix sense la seva dedicació i el seu amor per la nostra població i la seva gent. Un santjoaní d'adopció que va esdevenir un santjoaní de ple dret. El doctor Casademont ens deixa una empremta que va molt més enllà del seu exercici com a metge. Un llegat d'exemple de servei, de compromís i d'humanitat que perdurarà a la història i memòria de la nostra Vila.