Ha començat el curs i s'han omplert les aules. Cada rostre, cada nom i cada realitat és un món diferent que cada mestre haurà de descobrir. Descobrir amb la formació, empatia i bon tracte que la vocació de cada docent porta implícita al cor. La descoberta serà el preludi d'un acompanyament amable i exigent, que ha de permetre a cada alumne/a avançar en el seu camí al llarg d'aquest curs.

És un privilegi recórrer cada planta de l'escola i veure que cada nadó, cada nen i nena, cada adolescent és una persona que s'inicia a la vida i que hi ha en aquest inici la possibilitat de fer aquest món una mica millor. Tots i cadascun.

No hi ha dos infants iguals: característiques físiques, socials, nivell socioeconòmic i cultural, ritme d'aprenentatge...

molts factors fan a cada alumne únic i única és l'oportunitat de dotar d'oportunitats a tots els nens i nenes.

Si l'escola sap ensenyar als alumnes a acceptar la diversitat amb normalitat, no caldrà parlar d'inclusió sinó que parlarem de convivència

El model inclusiu entén la diversitat com un factor positiu i enriquidor. És un repte enorme que implica adequar espais, elaborar materials, adaptar el currículum i, sobretot, tenir una mirada àmplia i constructiva.

Si l'escola sap ensenyar als alumnes a acceptar la diversitat amb normalitat, no caldrà parlar d'inclusió sinó que parlarem de convivència.

Continuem amb els valors que sabem indispensables: l'exigència, la força de voluntat, el bon tracte i les bones maneres. L'estima a la nostra terra i la nostra llengua.

Sabem que l'error forma part de l'aprenentatge i que l'escolaritat obligatòria és un assaig per poder esdevenir ciutadans competents en tots els àmbits en el futur.

A l'escola veiem com cada persona té uns gestos únics i una mirada pròpia, com és única i irrepetible.

Ens falten recursos i mans. Ens falta el reconeixement que ens empoderi per poder treballar més tranquils. Ens falta poder treballar més amb xarxa amb altres agents educatius... La llista de demandes es podria allargar molt i molt.

Però no ens falta la mirada. Aquesta mirada que ens dona l'experiència i que ens permet comprovar, curs a curs, que cada alumne mereix tot el nostre esforç. Quina sort dedicar-nos a una tasca que ens esperona el cor i ens obre els ulls, que ens diu cada dia a cau d'orella que la diversitat ens enriqueix a tots. Siguem altaveu i encomanem aquesta mirada a un món que, massa sovint, oblida que cada infant mereix el millor de cada adult.