El món que coneixien les nostres àvies i avis ha canviat en molts sentits, i no tornarà a ser el mateix. Arreu del territori català hi ha indicis que alguna cosa no funciona, alguna cosa ha de canviar, però sembla que, a hores d'ara, els que manen estan més interessats en el relat i no tant en la solució.

Els veïns de Riudecanyes, al Baix Camp, fa setmanes que no poden beure ni dutxar-se amb aigua d'aixeta. La sequera extrema que viu aquest territori ha contribuït que l'aigua presenti uns valors de toxicitat importants que s'ingereixen per la pell, dificultant el consum i ús d'aquesta. Segurament, tu que m'estàs llegint, et sona o has viscut de prop tot això anteriorment explicat.

Campdevànol, aigua, Ripoll, arsènic, Ripoll, arsènic, Campdevànol, aigua. El mes de febrer del 2024 van saltar totes les alarmes al Ripollès. La falta de cabal als rius, principalment al Freser, va provocar que l'aigua d'aixeta passés a estar catalogada com aigua no potable, generant una alarma social que pensàvem que mai viuríem. Aquesta etapa es va solucionar parcialment, en cap cas per l'acció política, sinó perquè quan més o necessitàvem va començar a caure aigua del cel, essent un pedaç que solucionava a la desesperada la situació dramàtica que vivíem.

Seguim aquí, al mateix lloc de sortida on estàvem i les coses no han canviat

I què s'ha fet? Res. La resposta és clara. Els governs municipals d'ambdós consistoris no han resolt, ni han plantejat, què, com i quan. Quan la situació era dramàtica no es va reaccionar, però avui, 24 de setembre, tampoc s'està dissenyant un pla preventiu que doni resposta a les futures problemàtiques que viurem. El passat mes de febrer l'excusa era "som nous, tot això està tal com ens ho hem trobat", però quan ens passi novament, aquesta excusa no servirà. La batllessa de Ripoll està més preocupada per posicionar-se a les xarxes i ampliar la seva imatge arreu de Catalunya (allò d'assistir a les comissions del parlament no va amb ella tampoc), i l'alcalde de Campdevànol està emmarcat en el "qui dia passa, any empeny".

Si el temps que es gasta criminalitzant la immigració des del bressol de Catalunya i l'energia europeista que es desprèn de Campdevànol es dirigís cap als problemes reals que tenen els ciutadans, el Ripollès esdevindria una comarca forta, atractiva i habitable per a tothom. Campdevànol, aigua, Ripoll, arsènic, Ripoll, arsènic, Campdevànol, aigua i escrits, entrevistes, reunions, escrits, entrevistes... Mai accions. Seguim aquí, al mateix lloc de sortida on estàvem i les coses no han canviat. Campdevànol i Ripoll, governs cada cop més iguals i és que ambdós poden fer bandera de la inacció política.

Aquells que van sortir del mateix lloc sembla que, novament, actuen de maneres i formes més similars. Tots aquells que van sortir defensant els interessos de la comarca sembla que busquen a la desesperada cridar l'atenció fora d'aquesta, posant al centre els interessos personals però en cap cas, els dels habitants.