En aquest primer article intentaré descriure quina és la realitat avui de l'habitatge protegit a Catalunya.

Un dels objectius i alhora obligació dels governs és donar resposta a les necessitats canviants de la població. I sens dubte l'habitatge a Catalunya i a alguns indrets d'Espanya és una necessitat absolutament prioritària. Encara més, el dret a l'habitatge és reconegut a l'article 47 de la Constitució.

A la segona meitat dels anys 50 i durant els 60 i 70 va haver-hi un gran creixement de la població a Catalunya. Sense anar més lluny Ripoll, per exemple, l'any 50 tenia un cens d'uns 7500 habitants i 20 anys més tard superava àmpliament els 9000. Un increment de població de l'ordre del 25% aproximadament. Quina va ser la resposta dels poders públics en aquell moment? Doncs fer-hi front! Es varen construir els habitatges del grup Santa Maria, coneguts com les cases barates, i els blocs del barri de Sant Pere. També per part de la cooperativa ferroviària de San Eudaldo el grup de cases del general Fuensanta. I ja en plena democràcia, els blocs del carrer Progrés, els del carrer Josep Ma Pellicer, el de Cal Déu i el de la plaça Capranica.

I com a Ripoll, es va actuar en tots aquells indrets de Catalunya on també va haver-hi un fort increment demogràfic.

Voleu saber quin percentatge dels pressupostos es dedica a fer front a aquest enorme problema? Doncs amb prou feines l'u per cent dels pressupostos públics!

La població de Catalunya els darrers 25 anys ha crescut més d'un 30%. Ha passat dels sis milions i escaig de l'any 2000, als gairebé vuit milions del 2024. Per tant, la pregunta que ens hem de fer és, el govern estatal, la Generalitat i els governs municipals han fet i estan fent tot el possible per entomar aquest problema? Ofereixen habitatge públic? Ofereixen habitatge social? La resposta és evident: No! Fa anys que dormen a la palla! Això sí, el postureig, i la demagògia és constant. I l'interès a responsabilitzar el dret dels ciutadans a l'habitatge a particulars i empreses privades no para. I el sector privat, sense cap mena de dubte, no és qui ha de garantir el dret a l'habitatge. El sector privat hi podria contribuir, però no n'és el responsable. El primer i únic responsable són els poders públics. D'aquesta qüestió en parlaré en el pròxim article.

Si ens comparem amb altres països de la Unió Europea veiem que França té un 17% d'habitatge Social, el Regne Unit un 18%, Àustria un 24%, els Països Baixos un 30%... i la mitjana de la UE dels 28 és del 9,38%. Sabeu quin és el percentatge d'habitatge protegit a Espanya i Catalunya? 2,5% i 1,7% respectivament.

Encara més, la mitjana de construcció d'habitatge protegit a Espanya a l'any no arriba als 10.000 habitatges quan entre el 2003 i el 2004 superaven els 75.000.  I si ens fixem en Catalunya la xifra és només d'uns 1500.

Els col·lectius més afectats són els nouvinguts i els joves.

També, amb la crisi immobiliària del 2008 varen quedar uns 800.000 habitatges nous buits. Pel que sembla a hores d'ara 400.000 d'aquests encara continuen sense vendre. Probablement bona part d'aquests pisos deuen estar en mans de la Sareb, organisme que es va crear el 2012 amb l'objectiu d'adquirir els immobles propietat dels bancs a baix preu per sanejar els seus comptes. Avui l'accionista majoritari de la Sareb és l'estat espanyol. Què es pensa fer amb aquests pisos molts dels quals s'estan deteriorant i de bona part ha calgut precintar-ne obertures i accessos per evitar que siguin ocupats?

I ja no parlem dels habitatges buits que hi ha als centres històrics de moltes ciutats mitjanes i petites, la majoria en mal estat. Es calcula que a Catalunya són uns 400.000.

Si a tot aquest panorama hi afegim altres elements com, per exemple, les ocupacions de pisos, l'aparició de màfies que s'aprofiten de la vulnerabilitat d'alguns col·lectius... ja es veu que el problema de l'habitatge té una dimensió ciclòpica.

I voleu saber quin percentatge dels pressupostos es dedica a fer front a aquest enorme problema? Doncs amb prou feines l'u per cent dels pressupostos públics! Si ho heu llegit bé. L'habitatge continua a la cua de la despesa pública!

Per acabar i en un pla més domèstic, estaria bé que els grups municipals de l'Ajuntament de Ripoll s'adrecessin a la població per explicar amb claredat perquè el projecte de construcció d'habitatge públic a més d'una residència en col·laboració amb la fundació Eduard Soler se n'ha anat en orris.