Hem tornat a arribar al primer d'octubre i amb aquest ja en sumem set. Quina il·lusió m'envaeix quan recordo aquell dia de l'any 2017. L'expressió de la gent plasmava alegria. Els cants que entonaven superaven els decibels i tot saltant cridaven -Votarem! Votarem! Votarem!- Les cues anaven augmentant perquè els ordinadors es col·lapsaven. Alguns voltors forans van intentar paralitzar la jornada. I els especialistes en informàtica al cap de poc ho solucionaven. A més, es va donar llibertat per anar a qualsevol local de les comarques. Veies persones d'edat avançada que amb molta paciència i convicció s'esperaven amb la papereta a la mà per poder votar.

Quina IL·LUSIÓ!
Quina ALEGRIA!

Els nostres cors van bategar molt fort durant tot el dia. De vegades s'acceleraven per notícies que sentíem, però estàvem disposats a defensar el lloc com si ens hi anés la vida. Alguns locals es van haver de tancar i la solució va ser concentrar les votacions als que quedaven.

"A diferents pobles va haver-hi moments durs, ja que molta gent va rebre pallisses, empentes i cops de porra d'una policia nefasta enviada de lluny per polítics tòxics i fatxes".

Tenim nostàlgia d'aquella jornada extraordinària. Hem tornat anys enrere

Quina gran història la de les urnes que van aparèixer als locals a l'hora d'obrir. N'hi ha que encara es pregunten com ho van aconseguir.

Vam arribar a les vuit del vespre molt contents per la gran participació. Va ser un dia inoblidable ple d'IL·LUSIÓ i d'ALEGRIA!

Ara, tenim nostàlgia d'aquella jornada extraordinària. Hem tornat anys enrere. Estem lluny d'aconseguir la Independència, però seguim i continuarem lluitant!

I volem la llibertat total de tots els exiliats, perseguits i engarjolats.