Aquesta frase, la Vila de Sant Joan de les Abadesses la feia servir abans dels anys 80 del segle passat per promocionar la vila de cara als visitants, avui permetin-me que jo la faci tornar a fer servir com a reclam del festival KminArt d'aquest any.

El recorregut que hem escollit a Sant Joan de les Abadesses com a itinerari artístic recull, crec jo, el "Paisatge" més atractiu que tenim. Un itinerari per la natura i l'espai humanitzat. S'inicia en ple nucli antic sobre el mirador de l'Arçamala a la plaça de l'Abadia per seguir cap al raval de Sant Pol, al costat del riu Ter, agafarem el camí Ral direcció aigües amunt, per passar pel parc del Prat i el nou eixample de la Coromina del Bac, per seguir la via verda del Ter fins a la Colònia Llaudet, travessarem per la palanca de la Batllia, trepitjarem les antigues planes de cultiu del Janpere i el Coll, anirem al parc de l'estació i cap al barri del Roser, pesarem pels jardins de Mirambell a tocar la font de la Puda i ens endinsarem cap a l'horta del Ter i Arçamala, entrarem de nou a la Vila Vella pel parc de la Muralla per acabar on hem començat.

Crec que és la menys artística, però la més intrínseca

El recorregut ens portarà també per la "Història" de la Vila, comença al costat del Monestir, passarem per davant de l'església de Sant Pol, a tocar el pont Vell seguirem pel camí Ral on trobarem els vestigis de l'antiga fàbrica Espona, "la sirena de la fàbrica, ja fa anys que va deixar d'organitzar les jornades laborals a la Vila", ens trobarem amb l'ermita de la Mare de Déu del Prat i el cementiri, on recordarem els estimats que ja ens han deixat, passarem per davant el més modern dels edificis públics que tenim, l'institut– escola, prendrem el que avui entenem com a via sostenible per la mobilitat, la via verda, ens trobarem el que resta de la desapareguda fàbrica tèxtil del "Pagès", que a poc a poc avança cap a un futur millor, veurem que s'han convertit en allotjaments rurals la Batllia i el Janpere, constatarem que els edificis ferroviaris són ara equipaments turístics, passarem pel que va ser el primer assentament humà del paleolític al Pla del Roser, recordarem a la Puda que les aigües són preuades i van tenir un passat medicinal, al costat del puig de les Forques un cartell ens recordarà el poder de l'Abat, seguirem el recorregut creuant allò que queda de les muralles que ens protegien de l'enemic i acabarem on el poble informa avui els visitants.

Pel que fa a l'"Art" que ofereix aquest passeig els recomano que entrin a internet a kminart.cat i es podran baixar el trak i llegir el que ens diuen els autors de les 10 instal·lacions artístiques. En tractar-se d'un article d'opinió deixeu-me expressar la meva, tal com ho he vist i com ho he viscut aquests primers dies del festival. M'ha cridat l'atenció la primera instal·lació del recorregut sota el nom de "dones i aigua", he pogut constatar que unes deu dones s'han avingut per crear-la, crec que la majoria no es coneixien i mai no havien treballat juntes en una obra artística. Per tant, el festival kminArt ha despertat a la vila nous interessos col·lectius. A l'ermita del Prat cal destacar la valentia de l'artista, ja que ha hagut de compaginar el seu art amb l'espai místic que habitualment uns adolescents han transformat en el seu espai de llibertat, el resultat ho defineixo: de valent i molt ben valorat, La tercera instal·lació en un espai obert l'artista ha sabut omplir-lo amb uns elements fets a l'estudi de característiques similars, però de textures diferents i repartits al lloc de manera ordenada que fan molt bonic (jo hi veig un remat d'éssers fantàstics), la següent instal·lació al meu entendre: singular, és un bodegó fet en 3D, evidentment de naturalesa morta on el visitant pot interactuar ja sigui aixecant la pantalla que fa de fons i que sovint cau per l'acció del vent o per projectar a l'estil d'ombres xineses la teva pròpia ombra, a la cruïlla de la Casa del Coll, l'artista, ens demostra que no és fàcil el món de l'art, ja que ha hagut de combinar la seva creativitat amb la permissivitat de l'espai i del seu propietari, i la intransigència del personatge que sempre posa pegues a allò que és nou. La següent obra al parc de l'estació al costat de l'alberg ha estat la més complicada, ja que des del primer moment ha patit el vandalisme dels que no respecten res, l'artista no ha pogut mostrar el seu art a la plenitud perquè cada dia s'havia de replantejar la instal·lació pels fets que he explicat. A la plaça del Roser un autor reconegut, l'Eudald Alabau, al meu entendre ens ha reproduït el campament que un altre Eudald, en Carbonell, al seu dia ens va dir que allà els primers Santjoanins van fer estada. Als Jardins de Mirambell trobem un excel·lent entramat de tapís tèxtil amb la natura, fet per l'autora local Daniela Peñalva, i tanca la mostra una instal·lació d'una altra artista establerta a la vila, l'Antonela Lauri, que utilitza la ceràmica per fer un homenatge a l'aigua i situa l'agradable instal·lació a la confluència del Ter i Arçamala.

M'he deixat a consciència comentar per al final "el pont dels desitjos" instal·lació situada a la palanca de la Batllia que jo vaig idear. Crec que és la menys artística, però la més intrínseca, ja que té un doble vessant obrir la participació en tot el món i fer-la solidària. Voldria recordar-vos que encara podeu actuar de manera personal sobre ella, comprant a l'oficina de turisme de Sant Joan de les Abadesses les banderes tibetanes d'oració i instal·lant-les a la palanca, ajudant i coneixent les causes solidàries de casa_terra.org, el projecte romandrà obert fins a finals de novembre.

Llarga vida al festival kminArt.