L'Ajuntament de Ribes de Freser en ple serà capaç de conservar l'essència i les arrels de la vila i mantenir els noms dels dos centres educatius, ara unificats, però ubicats en dos edificis diferenciats? Uns centres que abans es deien escola Mare de Déu de Núria i Institut d'Ensenyament Secundari Joan Triadú. Seran capaços, per acord unànime de ple, mantenir el nom per a cada edifici, amb una placa a cada un d'ells, encara que el centre educatiu es digui "IES Vall de Ribes"? O deixaran que la història es dilueixi i marxi Freser avall?

Plantejo aquest repte perquè soc coneixedor que per votació popular ara el centre unificat s'anomena Institut Escola Vall de Ribes. No em sembla pas malament, és un reflex de tota la Vall i que ve motivat per la davallada de la natalitat i les necessitats d'optimitzar recursos per evitar que la mainada hagi de marxar i pugui estudiar a Ribes el màxim d'anys possibles.

Ara bé. Crec que aquest canvi de nom no hauria d'anar en perjudici de la història i les arrels ribetanes. No podem abandonar ni oblidar la nostra història i a aquells que ens han precedit i que han fet que Ribes, o fins i tot Catalunya, pedagògicament siguin on són ara. Són molts els professors que en l'àmbit local han format i ensenyat al jovent de Ribes i que segurament molts dels directius actuals dels centres o del departament d'ensenyament desconeixen.

Aquest canvi de nom no hauria d'anar en perjudici de la història i les arrels ribetanes. No podem abandonar ni oblidar la nostra història i a aquells que ens han precedit

Recordo, perquè els he sentit anomenar, el Sr. Escàbia, el Sr. Navarro o les monges Carmelites, als anys 40/50. Més tard el Sr. Josep Piquer, la Srta. Dolor Coma o la Srta. Roser Español, aquests ja dels anys setanta. Pedagogs que han format persones, ciutadans, homes i dones ribetans.

En l'àmbit de Catalunya, dins l'ensenyament, destaca també un ribetà. És un dels ribetans il·lustres, en Joan Triadú Font. Un ribetà que molt aviat, el 1923, va haver de marxar de Ribes per anar a viure amb els seus pares a Barcelona i que amb només setze anys, va ser la persona més jove a obtenir el títol de professor de català. Un títol firmat per Pompeu Fabra la tardor de 1937.

A principis dels anys noranta Ribes va lluitar de valent per tenir un institut de secundària i evitar així que la mainada de la Vila, amb dotze anys, quan havien de començar l'ESO, se n'haguessin d'anar a estudiar a Ripoll i es poguessin quedar fins als setze anys prop de casa. L'ajuntament i un grup de professors, com ara la Maria Perramon o la Roser Mir, amb el vistiplau del departament d'ensenyament, van aconseguir crear un IES on podien anar fins i tot estudiants d'altres municipis de Catalunya amb una oferta molt especialitzada com era la formació d'esquiadors. Una oferta específica i que distingia l'IES d'altres que hi podia haver a la comarca.

Aquest institut encara no tenia edifici i compartia aules amb l'edifici de l'escola Mare de Déu de Núria, però ja llavors va rebre el nom de Joan Triadú, en homenatge i reconeixement al pedagog ribetà que sempre va donar suport al projecte.

D'acord que tot evoluciona i ara, l'escola i l'institut s'han unificat. No sé si durant "el període electoral" previ a la votació popular per posar nom a l'Institut Escola es van destacar prou i es van donar a conèixer de forma suficient els motius pels quals a l'institut de secundària se li havia posat el nom de Joan Triadú. Tampoc sé si els professors i directius actuals expliquen als seus alumnes l'origen del centre que els acull per formar-se. Estaria bé que ho sabessin.

Jo soc dels que pensen que cap alumne de secundària de Ribes de Freser hauria de deixar el centre sense conèixer l'origen de la seva escola i de les persones il·lustres de la vila com poden ser en Joan Triadú i Font, escriptor i pedagog, o de renom internacional com l'Eudald Carbonell, arqueòleg i catedràtic, o Josep Vigo i Bonada, botànic.