Pensant en el 15 d'octubre, Dia Internacional de les Dones Rurals, em pregunto si calen aquests dies. Penso que sí, i que cal que sigui una jornada reivindicativa de les mancances i necessitats, tant laborals com personals, tant de la pagesa com de la dona rural, dones, en definitiva, que convivim en un mateix context en el qual encara hem de combatre desigualtats. És un bon dia per repensar individualment i col·lectivament on som, què volem i on volem anar. Des del 1996 a l'actualitat, Dones d'Unió de Pagesos ha estat una plataforma per a la formació, la sensibilització i l'apoderament. Hem organitzat xerrades, tallers i formacions per dotar les dones d'eines útils per afrontar els desafiaments del món rural i agrari. Hem promogut la presència de la dona en àmbits de responsabilitat i decisió, i hem treballat per garantir que les seves veus siguin escoltades.

La lluita no ha acabat. La conciliació laboral i familiar, l'accés a recursos, la formació i la representativitat són temes que hem de seguir abordant amb fermesa

Massa vegades ens hem sentit dir que les dones som pal de paller, que som dones tot terreny, que moltes cases sense les dones no haurien tirat endavant. I potser és cert i quan ens ho diuen ens fa certa gràcia, però ja és hora que reivindiquem la nostra feina i el nostre lloc dins la nostra llar primer i dins la societat en general. Podem pensar que ja ho tenim -feina, família, propietats...- però com deia l'escriptora Mary Nash, de tant en tant, ens cal seure i fer un repàs de què fem per refer els fonaments; si no, la casa cau.

Des de la reflexió i la convicció, avui dia continuem afrontant desafiaments latents però també de nous. En els darrers anys, hem vist com les pageses han anat guanyant visibilitat i reconeixement, tant dins del sindicat com en l'àmbit social i públic. Han assumit rols de lideratge, han estat pioneres en l'agricultura ecològica, i han aportat noves perspectives que han enriquit la lluita per a la millora i el manteniment del sector agrari. Gràcies a la seva dedicació i esforç, hem pogut avançar en la defensa dels drets laborals, socials i mediambientals. Però la lluita no ha acabat. La conciliació laboral i familiar, l'accés a recursos, la formació i la representativitat són temes que hem de seguir abordant amb fermesa.

El nostre compromís és ferm: volem un món rural i agrari en què les veus de les dones siguin visibles i respectades, on les seves aportacions siguin valorades i reconegudes. Volem ser subjectes i no objectes de les polítiques que es fan per a nosaltres. Volem participar d'aquestes polítiques i dir la nostra.

Avui, celebrem el camí recorregut, però també ens comprometem a continuar lluitant. Gràcies a totes per la vostra dedicació i compromís. Continuem endavant, juntes, per un món rural i agrari més nostre!